Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fama" dins totes les àrees temàtiques

accés múltiple per divisió de freqüència accés múltiple per divisió de freqüència

<TIC > Telecomunicacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  accés múltiple per divisió de freqüència, n m
  • ca  FDMA, n m sigla
  • es  acceso múltiple por división de frecuencia
  • es  FDMA sigla
  • en  frequency division multiple access
  • en  FDMA sigla

<Telecomunicacions > Sistemes i serveis de telecomunicació>

Definició
Accés múltiple en què a cada usuari se li assigna un subcanal freqüencial diferent durant tot el temps que dura la comunicació.

Nota

  • La sigla FDMA correspon a la denominació anglesa frequency division multiple access.
akurio akurio

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  akurio
  • ca  akuriyana sin. compl.
  • ca  akuriyo sin. compl.
  • ca  wama sin. compl.
  • cod  akuriekare
  • cod  turaekare
  • ar  أكورية
  • cy  Akurio
  • cy  Akuriyana sin. compl.
  • cy  Akuriyo sin. compl.
  • cy  Wama sin. compl.
  • de  Akurio
  • de  Akuriyo sin. compl.
  • de  Wama sin. compl.
  • en  Akurio
  • en  Aama sin. compl.
  • en  Akuriyana sin. compl.
  • en  Akuriyo sin. compl.
  • es  akurio
  • es  akuriyana sin. compl.
  • es  akuriyo sin. compl.
  • es  wama sin. compl.
  • eu  akurioera
  • eu  akuriyana sin. compl.
  • eu  akuriyo sin. compl.
  • eu  wama sin. compl.
  • fr  akurio
  • fr  akuriyana sin. compl.
  • fr  akuriyo sin. compl.
  • fr  wama sin. compl.
  • gl  akurio
  • gl  akuriyana sin. compl.
  • gl  akuriyo sin. compl.
  • gl  wama sin. compl.
  • gn  akurio
  • gn  akurijana sin. compl.
  • gn  akurijo sin. compl.
  • gn  wama sin. compl.
  • it  akurio
  • it  akuriyana sin. compl.
  • it  akuriyo sin. compl.
  • it  wama sin. compl.
  • ja  アクリオ語
  • nl  Akurio
  • nl  Akuriyana sin. compl.
  • nl  Akuriyo sin. compl.
  • nl  Wama sin. compl.
  • pt  akurio
  • pt  akuriyana sin. compl.
  • pt  akuriyo sin. compl.
  • pt  wama sin. compl.
  • ru  Акурио
  • ru  Аама sin. compl.
  • ru  Акурийо sin. compl.
  • ru  Акурияна sin. compl.
  • sw  Akurio
  • sw  Akuriyana sin. compl.
  • sw  Akuriyo sin. compl.
  • sw  Wama sin. compl.
  • tmh  Takuryut

<Carib > Tiriyó > Tiriyó>, <Amèrica > Surinam>

Definició
L'akurio fou la darrera comunitat ameríndia del Surinam a abandonar la vida nòmada a la selva. Actualment els akurio viuen en comunitats trio, on foren literalment portats per missioners al final dels anys seixanta i principi dels setanta del segle passat. Els nens ja només aprenen trio, que gaudeix de major prestigi que no pas l'akurio.
al·lèrgia a la favera (Vicia faba) al·lèrgia a la favera (Vicia faba)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la favera (Vicia faba), n f
  • ca  al·lèrgia a la fava (Vicia faba), n f sin. compl.
  • es  alergia a haba (Vicia faba), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94221000135108
amplitud d'un interval nominal d'indicacions amplitud d'un interval nominal d'indicacions

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  amplitud d'un interval nominal d'indicacions, n f
  • es  amplitud de un intervalo nominal de indicaciones
  • es  amplitud nominal sin. compl.
  • fr  étendue de mesure
  • fr  étendue nominale sin. compl.
  • pt  gama
  • pt  gama de medição; gama nominal sin. compl.
  • en  range of a nominal indication interval
  • cod  4.5

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definició
Valor absolut de la diferència entre els valors extrems d'un interval nominal d'indicacions.
amplitud d'un interval nominal d'indicacions amplitud d'un interval nominal d'indicacions

<Física > Metrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CIÈNCIES DE LABORATORI CLÍNIC. Vocabulari internacional de metrologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/192/>
La terminologia catalana del vocabulari està extreta de la traducció al català del Vocabulari internacional de metrologia. Conceptes fonamentals i generals i termes associats, 3a ed. (VIM3), feta per l'Associació Catalana de Ciències de Laboratori Clínic amb l'assessorament terminològic del TERMCAT i publicada l'any 2012.

La llengua cod indica el codi de referència que té cada terme en l'obra en paper.

  • ca  amplitud d'un interval nominal d'indicacions, n f
  • es  amplitud de un intervalo nominal de indicaciones
  • es  amplitud nominal sin. compl.
  • fr  étendue de mesure
  • fr  étendue nominale sin. compl.
  • pt  gama
  • pt  gama de medição; gama nominal sin. compl.
  • en  range of a nominal indication interval
  • cod  4.5

<Metrologia > Propietats dels dispositius de mesura>

Definició
Valor absolut de la diferència entre els valors extrems d'un interval nominal d'indicacions.
amplitud de gamma amplitud de gamma

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud de gamma, n f
  • es  amplitud de gama
  • en  width of the product mix

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Distribució i venda>

Definició
Nombre de línies de producte que componen l'oferta d'un fabricant o l'assortiment d'un distribuïdor o un punt de venda.
amplitud de gamma amplitud de gamma

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  amplitud de gamma, n f
  • es  amplitud de gama
  • en  width of the product mix

<Economia i empresa>

Definició
Nombre de línies de producte que componen l'oferta d'un fabricant o l'assortiment d'un distribuïdor o un punt de venda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atxa, n f
  • ca  cefalària, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  falla, n f alt. sin.
  • ca  escabriosa, n f var. ling.
  • ca  faia, n f var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • nc  Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

<Botànica > dipsacàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atxa, n f
  • ca  cefalària, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escabiosa blanca, n f alt. sin.
  • ca  falla, n f alt. sin.
  • ca  escabriosa, n f var. ling.
  • ca  faia, n f var. ling.
  • ca  retama, n f var. ling.
  • nc  Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes

<Botànica > dipsacàcies>

bena umbilical bena umbilical

<Articles de puericultura>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bena umbilical, n f
  • ca  faixeta umbilical, n f
  • es  faja umbilical
  • es  venda umbilical

<Articles de puericultura>

Definició
Bena que porten els nadons lligada a la cintura per a protegir el melic.