Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fangal" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aigües fecals, n f pl
- ca aigües negres, n f pl
- es aguas fecales
- es aguas negras
- en faecal waters
- en sewage
<Hidrologia subterrània>
<Medi ambient > Gestió ambiental>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigües fecals, n f pl
- ca aigües negres, n f pl sin. compl.
- es aguas fecales
- es aguas negras
- fr eaux d'égout
- fr eaux fécales
- en faecal waters
- en sewage
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>
- ca aigües fecals, n f pl
- ca aigües negres, n f pl sin. compl.
- es aguas fecales
- es aguas negras
- fr eaux d'égout
- fr eaux fécales
- en faecal waters
- en sewage
<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca albellatge, n m
- ca alba, n f alt. sin.
- ca albellatge gros, n m alt. sin.
- ca alga blanca, n f alt. sin.
- ca fenal, n m alt. sin.
- ca fenal alt, n m alt. sin.
- ca fenal de bou, n m alt. sin.
- ca fenals, n m pl alt. sin.
- ca fenàs, n m alt. sin.
- ca fenàs de bou, n m alt. sin.
- ca fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuca, n m alt. sin.
- ca fenàs de cuques, n m alt. sin.
- ca fenassa, n f alt. sin.
- ca fenassos, n m pl alt. sin.
- ca llistó, n m alt. sin.
- ca llistons, n m pl alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca albelage, n m var. ling.
- ca albelatge, n m var. ling.
- ca almelage, n m var. ling.
- ca almelatge, n m var. ling.
- ca almel·lage, n m var. ling.
- ca almel·latge, n m var. ling.
- ca almetlage, n m var. ling.
- ca ametlatge, n m var. ling.
- ca ammetlatge, n m var. ling.
- ca asbelatge, n m var. ling.
- ca atbellatge, n m var. ling.
- ca auvellatge, n m var. ling.
- ca balatge, n m var. ling.
- ca belage, n m var. ling.
- ca belatge, n m var. ling.
- ca bellatge, n m var. ling.
- ca beratge, n m var. ling.
- ca elbelatge, n m var. ling.
- ca esbalatge, n m var. ling.
- ca fanals, n m pl var. ling.
- ca fenàs de monte, n m var. ling.
- ca melage, n m var. ling.
- ca mel·latge, n m var. ling.
- ca metlatge, n m var. ling.
- ca obatge, n m var. ling.
- ca obellatge, n m var. ling.
- ca ovellatge, n m var. ling.
- nc Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
- nc Andropogon hirtus L. sin. compl.
- nc Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alosa d'Assam, n f
- es alondra de Assam
- fr alouette d'Assam
- en Bengal bushlark
- de Bengalenlerche
- nc Mirafra assamica
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca alosa d'Assam, n f
- es alondra de Assam
- fr alouette d'Assam
- en Bengal bushlark
- de Bengalenlerche
- nc Mirafra assamica
<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall d'aigua, n m
- ca herba de folls, n f sin. compl.
- ca blava de riu, n f alt. sin.
- ca creixen, n m alt. sin.
- ca creixen de folls, n m alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca créixens de cavall, n m pl alt. sin.
- ca créixens folls, n m pl alt. sin.
- ca vara blava, n f alt. sin.
- ca verònica creixenera, n f alt. sin.
- ca anagal·lis aquàtica, n f var. ling.
- ca gréixem, n m var. ling.
- ca herba de locos, n f var. ling.
- nc Veronica anagallis-aquatica L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall d'aigua, n m
- ca herba de folls, n f sin. compl.
- ca blava de riu, n f alt. sin.
- ca creixen, n m alt. sin.
- ca creixen de folls, n m alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca créixens de cavall, n m pl alt. sin.
- ca créixens folls, n m pl alt. sin.
- ca vara blava, n f alt. sin.
- ca verònica creixenera, n f alt. sin.
- ca anagal·lis aquàtica, n f var. ling.
- ca gréixem, n m var. ling.
- ca herba de locos, n f var. ling.
- nc Veronica anagallis-aquatica L.
<Botànica > escrofulariàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall linifoli, n m
- ca anagal·lis linifòlia, n f var. ling.
- nc Anagallis monelli L.
- nc Anagallis linifolia L. var. ling.
<Botànica > primulàcies>