Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fang�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció 0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció
  • en  1 -like (de tipus, d'efecte/amb efecte, adjectiu alternatiu, +forme, +oide, pseudo+, simili+)
  • en  Grup 1 (de tipus): Toll-like receptor (receptor de tipus Toll) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 2 (d'efecte, amb efecte): cortisone-like action (acció amb efecte cortisona) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 3 (adjectiu alternatiu): atropine-like activity (activitat atropínica) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 3 (adjectiu alternatiu): ring-like corneal dystrophy (distròfia corneal anular) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 3 (adjectiu alternatiu): tic-like pain (dolor intermitent) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 4 (+forme): crater-like hole of optic disc (forat crateriforme del disc òptic) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 4 (+forme): wedge-like (cuneïforme) (EXEMPLE), adj
  • en  Grup 5 (+oide): anaphylaxis-like (anafilactoide) (EXEMPLE), adj
  • en  Grup 5 (+oide): mucus-like (mucoide) (EXEMPLE), adj
  • en  Grup 6 (pseudo+): allergy-like symptom (símptoma pseudoal·lèrgic) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 6 (pseudo+): fungus-like organism (pseudofong) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 7 (simili+): noggin-like protein (similinoguina) (EXEMPLE), n
  • en  Grup 7 (simili+): virus-like particle (partícula similivírica) (EXEMPLE), n

<Criteris lingüístics > Formació per composició>

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el sufix -like adjuntat a determinats noms sovint no es tradueix literalment per 'similar a' o 'semblant a', sinó que és preferible buscar-hi solucions alternatives valorant cada cas segons l'ús, la tradició dins l'àrea, etc.

Els motius que fan desaconsellables les formes catalanes traduïdes literalment són els següents:
(1) Són molt llargues.
(2) Són poc travades.
(3) Són poc naturals o no habituals en català.

Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:
- Fórmula "x de tipus y" (Ex.: [anglès] Toll-like receptor; [català] receptor de tipus Toll)
- Fórmules "x d'efecte y", "x amb efecte y" (Ex.: [anglès] cortisone-like action; [català] acció amb efecte cortisona)
- Adjectius alternatius (Ex. 1: [anglès] ring-like corneal dystrophy; [català] distròfia corneal anular | Ex. 2: [anglès] tic-like pain; [català] dolor intermitent | Ex. 3: [anglès] atropine-like activity; [català] activitat atropínica (amb ús del sufix -ic -ica))
- Forma sufixada -forme (Ex. 1: [anglès] wedge-like; [català] cuneïforme | Ex. 2: [anglès] crater-like hole of optic disc; [català] forat crateriforme del disc òptic)
- Sufix -oide (Ex. 1: [anglès] anaphylaxis-like; [català] anafilactoide | Ex. 2: [anglès] mucus-like; [català] mucoide)
- Prefix pseudo- (Ex. 1: [anglès] fungus-like organism; [català] pseudofong | Ex. 2: [anglès] allergy-like symptoms; [català] símptomes pseudoal·lèrgics)
- Forma prefixada simili- (Ex. 1: [anglès] virus-like particle; [català] partícula similivírica | Ex. 2: [anglès] noggin-like protein; [català] similinoguina)

Nota

  • 1. El recurs a la forma prefixada simili- (del llatí similis 'semblant') ha estat adoptat recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT per a la normalització de les formes partícula similivírica i similinoguina.

    El baix ús d'aquesta forma prefixada (als diccionaris generals, només hi ha similicadència) i la seva transparència semàntica la fan especialment idònia per a la creació de neologismes especialitzats en què les altres solucions donarien lloc a formes poc satisfactòries per als especialistes.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Traducció del sufix anglès "-like", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/103/).
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
  • es  (funga) flora fúngica, n f
  • es  (funga) flora micológica, n f
  • es  (funga) funga, n f
  • es  (funga) micobiota, n f
  • es  (funga) micoflora, n f
  • es  (micoteca) herbario de hongos, n m
  • es  (micoteca) micetoteca, n f
  • es  (micoteca) micoteca, n f
  • fr  (funga) flore fongique, n f
  • fr  (funga) flore mycologique, n f
  • fr  (funga) mycoflore, n f
  • fr  (micoteca) collection mycologique, n f
  • fr  (micoteca) herbier de champignons, n m
  • fr  (micoteca) mycothèque, n f
  • it  (funga) flora micologica, n f
  • it  (funga) funga, n f
  • it  (funga) micoflora, n f
  • en  (funga) funga, n
  • en  (funga) fungus flora, n
  • en  (funga) fungus population, n
  • en  (funga) mycobiota, n
  • en  (funga) mycoflora, n
  • en  (funga) mycology, n
  • en  (micoteca) fungus culture collection, n
  • en  (micoteca) mycological collection, n
  • en  (micoteca) mycotheca, n
  • de  (funga) Pilzflora, n f

<Ciències de la vida > Biologia>

Definició
Tant funga, micobiota, micoflora, flora micològica i flora fúngica, com micoteca (tots sis, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *herbari micològic.

- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.

- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.

Nota

0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?
0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
herbari micològic?

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI funga, micobiota, micoflora, flora micològica, flora fúngica, micoteca o
    herbari micològic?
  • es  (funga) flora fúngica, n f
  • es  (funga) flora micológica, n f
  • es  (funga) funga, n f
  • es  (funga) micobiota, n f
  • es  (funga) micoflora, n f
  • es  (micoteca) herbario de hongos, n m
  • es  (micoteca) micetoteca, n f
  • es  (micoteca) micoteca, n f
  • fr  (funga) flore fongique, n f
  • fr  (funga) flore mycologique, n f
  • fr  (funga) mycoflore, n f
  • fr  (micoteca) collection mycologique, n f
  • fr  (micoteca) herbier de champignons, n m
  • fr  (micoteca) mycothèque, n f
  • it  (funga) flora micologica, n f
  • it  (funga) funga, n f
  • it  (funga) micoflora, n f
  • en  (funga) funga, n
  • en  (funga) fungus flora, n
  • en  (funga) fungus population, n
  • en  (funga) mycobiota, n
  • en  (funga) mycoflora, n
  • en  (funga) mycology, n
  • en  (micoteca) fungus culture collection, n
  • en  (micoteca) mycological collection, n
  • en  (micoteca) mycotheca, n
  • de  (funga) Pilzflora, n f

<Botànica>

Definició
Tant funga, micobiota, micoflora, flora micològica i flora fúngica, com micoteca (tots sis, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents i graus de validesa diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *herbari micològic.

- La funga, o la micobiota o el sinònim complementari micoflora (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és el conjunt dels diferents fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Funga és una forma semànticament transparent, ja que remet a fong (fungus, en llatí) i és paral·lela a flora i fauna. (Tot i això, flora i fauna són noms existents en llatí, mentre que funga és una creació posterior analògica.) Es documenta en català i en les llengües veïnes.
(2) Micobiota (a partir dels formants grecs mico- 'fong' i biota 'vida') és una proposta dels especialistes, creada a partir de microbiota ('flora'). Es documenta en català i en altres llengües.
(3) Micoflora, amb les variants flora micològica o flora fúngica, té l'inconvenient de la inadequació semàntica, ja que actualment els fongs no es classifiquen taxonòmicament dins el regne de les plantes (Flora), sinó dins un regne propi (el regne Fungi). El manteniment es deu només a la tradició i l'àmplia difusió d'aquesta forma i també al fet que en altres casos flora s'utilitza amb un sentit no restringit a 'planta' (per exemple, en flora intestinal o flora vaginal).
. Els equivalents castellans són flora fúngica, flora micológica, funga, micobiota i micoflora; els francesos, flore fongique, flore mycologique i mycoflore; els italians, flora micologica, funga i micoflora; els anglesos, funga, fungus flora, fungus population, mycobiota, mycoflora i mycology, i l'alemany, Pilzflora.

- Una micoteca (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una col·lecció de fongs, sovint ordenats de manera sistemàtica, que generalment s'utilitza per a la recerca o l'ensenyament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És lingüísticament adequada i transparent, ja que està formada a partir de la forma prefixada mico- (del grec mýkes, 'fong' o 'bolet') i la forma sufixada -teca (del grec théke, 'dipòsit').
(2) És anàloga a altres denominacions del mateix àmbit de la biologia, com ara brioteca o genoteca.
(3) És la forma utilitzada actualment i té el vistiplau dels especialistes.
(4) Es documenta en obres lexicogràfiques catalanes i molts contextos d'especialitat.
(5) És anàloga a les formes d'altres llengües.
. En canvi, la forma *herbari micològic, que havia tingut un cert ús, ara tendeix a ser substituïda per la forma micoteca, semànticament més precisa.
. Els equivalents castellans són herbario de hongos, micetoteca i micoteca; els francesos, collection mycologique, herbier de champignons i mycothèque, i els anglesos, fungus culture collection, mycological collection i mycotheca.

Nota

0 CRITERI serrellet, pluja, cabells d'àngel o llàgrimes? 0 CRITERI serrellet, pluja, cabells d'àngel o llàgrimes?

<Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI serrellet, pluja, cabells d'àngel o llàgrimes?
  • es  (pluja) cabelleras, n f pl
  • es  (pluja) lluvia, n f
  • es  (serrellet) espumillón, n m
  • fr  (pluja) cheveux d'anges, n m pl
  • fr  (serrellet) guirlande argentée, n f
  • it  (serrellet) nastro, n m
  • en  (pluja) tinsel icicles, n
  • en  (serrellet) tinsel, n
  • de  (serrellet) Lametta, n n

<Equipament de la llar>

Definició
Tant serrellet (nom masculí) com pluja (nom femení), cabells d'àngel (nom masculí plural) i llàgrimes (nom femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un serrellet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un guarniment fet amb una cinta lleugera plena de tires molt estretes de color viu, que es fa servir sobretot per Nadal.
. L'equivalent castellà és espumillón; el francès, guirlande argentée; l'italià, nastro; l'anglès, tinsel, i l'alemany, Lametta.

- Una pluja, o els sinònims complementaris cabells d'àngel i llàgrimes (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un guarniment fet amb una tira molt estreta i brillant, generalment daurada o platejada, que s'utilitza sobretot per decorar l'arbre de Nadal.
. Els equivalents castellans són cabelleras o lluvia; el francès, cheveux d'ange, i l'anglès, tinsel icicles.

Nota

índex volumètric de fangs índex volumètric de fangs

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  índex volumètric de fangs, n m
  • es  índice volumétrico de fangos
  • en  slugde volume index

<Enginyeria civil > Enginyeria sanitària i ambiental>

Definició
Volum expressat en mil·lilitres ocupat per 1 g de fang procedent del ^líquid de mescla^ del ^tanc d'aeració^ d'un procés de ^fangs activats^.

Es calcula dividint el ^V30^ per la matèria en suspensió volàtil de líquid de mescla.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
antídot de Fantus antídot de Fantus

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  antídot de Fantus, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Química>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>

Definició
Compost de sulfur de calci usat com a antídot en l'emmetzinament per mercuri.
atrap atrap

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  atrap, n m
  • es  agrafe, n m
  • es  atrape, n m
  • es  grapa, n f
  • fr  attrape, n m
  • en  back check, n
  • en  check, n
  • de  Fänger, n m

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano > Mecanisme del martellet>

Definició
Peça que atrapa el martellet després que hagi percudit la corda i impedeix així que reboti a la barra de repòs dels martellets i torni a percudr per segon cop la corda.
bandera groga amb franges vermelles bandera groga amb franges vermelles

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>

  • ca  bandera groga amb franges vermelles, n f
  • es  bandera con líneas verticales rojas y amarillas
  • fr  drapeau jaune à bandes rouges
  • en  yelow flag with red stripes

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Definició
Bandera de color groc amb franges verticals de color vermell amb què un comissari de pista indica als pilots que les condicions d'adherència de la pista han empitjorat.