Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "farigola" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  boixerola, n f
  • ca  barruixa, n f sin. compl.
  • ca  faringola, n f sin. compl.
  • ca  gallufa, n f sin. compl.
  • ca  muixa, n f sin. compl.
  • ca  barruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  boixerola vera, n f alt. sin.
  • ca  boixeroler, n m alt. sin.
  • ca  boixeroler mascle, n m alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigoler, n m alt. sin.
  • ca  farigolera, n f alt. sin.
  • ca  farinell, n m alt. sin.
  • ca  faringoler, n m alt. sin.
  • ca  faringolera, n f alt. sin.
  • ca  faringoles, n f pl alt. sin.
  • ca  farinola, n f alt. sin.
  • ca  farinoler, n m alt. sin.
  • ca  farnerola, n f alt. sin.
  • ca  farnola, n f alt. sin.
  • ca  farnolàs, n m alt. sin.
  • ca  farnolasos, n m pl alt. sin.
  • ca  farnoles, n f pl alt. sin.
  • ca  gallufera, n f alt. sin.
  • ca  herba pixadora, n f alt. sin.
  • ca  muixeroler, n m alt. sin.
  • ca  muixes, n f pl alt. sin.
  • ca  picarol, n m alt. sin.
  • ca  pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  raïm d'os, n m alt. sin.
  • ca  raïm d'ossa, n m alt. sin.
  • ca  barinxes, n f pl var. ling.
  • ca  bayubera, n f var. ling.
  • ca  boixeiola, n f var. ling.
  • ca  boixereta, n f var. ling.
  • ca  boixerida, n f var. ling.
  • ca  boixerina, n f var. ling.
  • ca  boixeringa, n f var. ling.
  • ca  boixerol, n m var. ling.
  • ca  boixiriga, n f var. ling.
  • ca  boixirigues, n f pl var. ling.
  • ca  bosquerola, n f var. ling.
  • ca  buixarola, n f var. ling.
  • ca  buixerola, n f var. ling.
  • ca  carallufa, n f var. ling.
  • ca  farinjoler, n m var. ling.
  • ca  gaiubasa, n f var. ling.
  • ca  gallofera, n f var. ling.
  • ca  gallova, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  garallufa, n f var. ling.
  • ca  garrallufa, n f var. ling.
  • ca  garxallufa, n f var. ling.
  • ca  gaulla, n f var. ling.
  • ca  gayuva, n f var. ling.
  • ca  muserola, n f var. ling.
  • ca  raïm d'orso, n m var. ling.
  • nc  Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
  • nc  Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
  • nc  Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>

capsigranyera capsigranyera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capsigranyera, n f
  • ca  coliquera, n f alt. sin.
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola mascle, n f alt. sin.
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba capsera, n f alt. sin.
  • ca  herba capsigranyera, n f alt. sin.
  • ca  herba cuquera, n f alt. sin.
  • ca  herba de capsigrany, n f alt. sin.
  • ca  herba de cucs, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
  • ca  herba felera, n f alt. sin.
  • ca  herba felera blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba mosquera, n f alt. sin.
  • ca  lledània, n f alt. sin.
  • ca  lledànies, n f pl alt. sin.
  • ca  llengua de passerell, n f alt. sin.
  • ca  orella de rata, n f alt. sin.
  • ca  pi d'olor, n m alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol blanc, n m alt. sin.
  • ca  poliol de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  poliol mascle, n m alt. sin.
  • ca  poliol montà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  te de roca, n m alt. sin.
  • ca  timó blanc, n m alt. sin.
  • ca  timó mascle, n m alt. sin.
  • ca  timó ver, n m alt. sin.
  • ca  timonet blanc, n m alt. sin.
  • ca  tomello mascle, n m alt. sin.
  • ca  ajoca-sapos, n m/f var. ling.
  • ca  capcigranyera, n f var. ling.
  • ca  llengua de passarell, n f var. ling.
  • ca  piliol, n m var. ling.
  • ca  puliol, n m var. ling.
  • ca  puliol de muntanya, n m var. ling.
  • nc  Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • 1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
    2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.
essència de pastor essència de pastor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  essència de pastor, n f
  • ca  farigola, n f alt. sin.
  • ca  farigola de pastor, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta, n f alt. sin.
  • ca  farigoleta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  frigoleta, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  salsa de pastor, n f alt. sin.
  • ca  serpó, n m alt. sin.
  • ca  serpol, n m alt. sin.
  • ca  serpoll, n m alt. sin.
  • ca  timó de prat, n m alt. sin.
  • ca  timó negre, n m alt. sin.
  • ca  serfui, n m var. ling.
  • ca  serfull, n m var. ling.
  • ca  sèrpol, n m var. ling.
  • nc  Thymus serpyllum L. subsp. chamaedrys (Fr.) Vollm.
  • nc  Thymus pulegioides L. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  farigola, n f
  • ca  timó, n m
  • es  tomillo
  • fr  farigoule
  • fr  thym
  • en  thyme
  • nc  Thymus vulgaris

<Botànica>

farigola farigola

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  farigola
  • es  tomillo
  • fr  thym
  • it  timo
  • en  thyme
  • de  Thymian

<Plats a la carta. Infusions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  farigola blanca, n f alt. sin.
  • ca  sajolida, n f alt. sin.
  • ca  tim, n m alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  tims, n m pl alt. sin.
  • nc  Thymus sp. pl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

farigola farigola

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  estremuncell, n m sin. compl.
  • ca  frígola, n f sin. compl.
  • ca  tem, n m sin. compl.
  • ca  timó, n m sin. compl.
  • ca  timonet, n m sin. compl.
  • ca  tomell, n m sin. compl.
  • es  tomillo
  • fr  thym
  • en  thyme
  • nc  Thymus vulgaris

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Mata policàrpica de fulla persistent, de la família de les labiades, molt aromàtica, que es troba en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental, molt comuna a les comarques de ponent del Principat. És una planta remeiera per excel·lència i forneix una essència rica en timol. Les summitats florides, que es cullen a l'abril o al maig, en infusió tenen virtuts tòniques i han estat emprades contra les afeccions respiratòries i digestives. En aplicació tòpica, en decocció, tenen propietats antisèptiques i han estat emprades contra els dolors reumàtics, la conjuntivitis i diverses malalties de la pell.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  farigola salsera, n f alt. sin.
  • ca  timó d'olives, n m alt. sin.
  • ca  timó gràcil, n m alt. sin.
  • nc  Thymus zygis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  timó, n m alt. sin.
  • ca  timó d'estiu, n m alt. sin.
  • ca  timonet, n m alt. sin.
  • ca  fríula, n f var. ling.
  • nc  Thymus vulgaris L. subsp. aestivus (Reut.) A. et O. Bolòs

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  farigola, n f
  • ca  frígola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'epidèmia, n f alt. sin.
  • ca  herba de moix, n f alt. sin.
  • ca  herba dels gats, n f alt. sin.
  • ca  marduix anglès, n m alt. sin.
  • ca  frívola, n f var. ling.
  • nc  Teucrium marum L. subsp. marum

<Botànica > labiades / lamiàcies>