Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "farsant" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua. Literatura>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI aptònim, aptrònim, euònim o nom parlant?
- es antropónimo atributivo, n m
- es antropónimo evocativo, n m
- es aptrónimo, n m
- es caracterónimo, n m
- es caractónimo, n m
- es nombre parlante, n m
- fr aptonyme, n m
- it attonimo, n m
- it attronimo, n m
- pt aptônimo, n m
- pt aptrônimo, n m
- en aptonym, n
- en aptronym, n
- en charactonym, n
- en euonym, n
- de sprenchender Name, n m
<Llengua. Literatura > Lingüística>
Definició
Els motius de la tria de aptònim (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Ja ha tingut difusió en català.
(2) Està semànticament motivada.
(3) És paral·lela a altres noms del mateix àmbit, com ara antropònim, autònim, al·lònim o zoònim. (A diferència d'aquests casos, però, aptònim no és una veritable formació culta, ja que està formada a partir de l'adjectiu apte i la forma sufixada d'origen grec -ònim 'nom'.)
(4) S'utilitzen formes anàlogues en altres llengües romàniques.
Ex.: [francès] aptonyme; [italià] attonimo; [portuguès] aptônimo
(5) Té el suport de la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, *aptrònim, *euònim i *nom parlant presenten problemes:
- *aptrònim no és una solució lingüísticament ben construïda, ja que la r no correspon ni al primer formant ni al segon, sinó que vol remetre al nom antropònim.
- *euònim (compost culte ben construït a partir dels formants grecs eu- 'ben, bon, avantatjós' i -ònim 'nom') té poc ús i no és semànticament transparent.
- *nom parlant és semànticament imprecisa, ja que més que d'un nom que parla es tracta d'un nom que revela trets.
Un aptònim és un antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT descarta de moment distingir amb una denominació específica els aptònims referits a personatges de ficció (tal com fan l'anglès amb charactonyms i el castellà amb caractónimo i caracterónimo), perquè la majoria d'especialistes consultats en són poc partidaris.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de aptònim al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Noms propis que parlen, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/noms-propis-que-parlen-els-aptonims).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI e protètica en el grup [s+consonant]
- ca A. Paraula simple: escàner (EXEMPLE), n m
- ca A. Paraula simple: esnob (EXEMPLE), n m, f
- ca A. Paraula simple: espècie (EXEMPLE), n f
- ca A. Paraula simple: estàndard (EXEMPLE), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: adscriure (EXCEPCIÓ), v tr
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: aeròstat (EXCEPCIÓ), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: arterioesclerosi (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: autoescola (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: bioespeleologia (EXEMPLE), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: cardioespasme (EXEMPLE), n m
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: megàspora (EXCEPCIÓ), n f
- ca B1. Paraula complexa amb segon formant lliure: substrat (EXCEPCIÓ), n m
- ca B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: angiosperm -a (EXEMPLE), adj
- ca B2. Paraula complexa amb segon formant no lliure: colonoscòpia (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Aspectes generals>
Definició
A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.
A. PARAULES SIMPLES
S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)
B. PARAULES COMPLEXES
B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí
Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil
Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar
B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles
C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS
A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
- ca ceratosi (EXEMPLE), n f
- ca cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
- ca epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
- ca hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
- ca queratitis estriada (EXEMPLE), n f
- ca queratoglobus (EXEMPLE), n m
- ca queratosi (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Oftalmologia>
Definició
- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.
La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]
Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
<Veterinària>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
- ca ceratosi (EXEMPLE), n f
- ca cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
- ca epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
- ca hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
- ca queratitis estriada (EXEMPLE), n f
- ca queratoglobus (EXEMPLE), n m
- ca queratosi (EXEMPLE), n f
<Veterinària>
Definició
- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.
La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]
Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
- ca ceratosi (EXEMPLE), n f
- ca cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
- ca epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
- ca hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
- ca queratitis estriada (EXEMPLE), n f
- ca queratoglobus (EXEMPLE), n m
- ca queratosi (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.
La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]
Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
- ca A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
- ca B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
- ca B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
- ca B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.
A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA
La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:
(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss
(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])
B. CRITERIS D'ELECCIÓ
A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:
(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès
(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).
(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])
(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]
(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock
(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])
D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.
Nota
- 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
<Ciències de la salut > Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'un assessorament dut a terme pel TERMCAT per validar la versió catalana del subconjunt d'Anatomia Patològica de SNOMED CT, en curs d'elaboració pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
- ca adenocarcinoma endometrioide secretor (anomalia morfològica)
- en Endometrioid adenocarcinoma, secretory variant (morphologic abnormality)
- cod 128680006
<Anatomia patològica (SNOMED CT)>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agre -a, adj
- es agrio -gria, adj
- fr cassant -ante, adj
- fr fragile, adj
- en brittle, adj
- en cold-short, adj
- de brühig, adj
- de spröde, adj
<Enginyeria>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aiguavés, n m
- ca vessant, n m/f sin. compl.
- es vertiente
- fr versant
- en valley-side
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca aiguavés, n m
- ca vessant, n m/f sin. compl.
- es vertiente
- fr versant
- en valley-side
<Geografia física > Hidrologia>
