Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "far�ndula" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
ca espígol (EXEMPLE), n m
nc Eucaryota (EXEMPLE)
nc Lamiaceae (EXEMPLE)
nc Lamiales (EXEMPLE)
nc Lavandula (EXEMPLE)
nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
nc Plantae (EXEMPLE)
nc Streptophyta (EXEMPLE)
TA capsula lentis (EXEMPLE)
TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)

<Ciències de la vida>

Definició

Les denominacions científiques creades sobre el llatí que pertanyen a una nomenclatura fixada internacionalment es poden recollir en un camp propi amb un codi i una descripció específics, en comptes d'incloure-les en la definició o la nota o bé d'assignar-les a la llengua llatina.

Es proposa distingir almenys els casos següents entre les denominacions basades en les regles gramaticals del llatí:

(1) Noms científics (el codi podria ser nc): Denominacions internacionals de la biologia corresponents als vuit rangs principals de classificació de plantes, animals, bacteris i, parcialment, virus (en els virus, el llatí s'utilitza fins al setè rang, i no fins al vuitè d'espècie). S'escriuen en cursiva i amb majúscula inicial en el primer formant.
Ex.: Eucaryota (domini), Plantae (regne), Streptophyta (fílum), Magnoliopsida (classe), Lamiales (ordre), Lamiaceae (família), Lavandula (gènere), Lavandula angustifolia (espècie; nom comú: espígol).

(2) Terminologies anatòmiques: Denominacions internacionals de l'anatomia humana, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Terminologia anatòmica (codi habitual, TA; correspon a la terminologia macroscòpica humana)
Ex.: capsula lentis
- Terminologia histològica (codi habitual, TH; correspon a la terminologia microscòpica humana
Ex.: limbus penicilatus
- Terminologia embriològica (codi habitual, TE; correspon a la terminologia d'estructures humanes embrionàries i fetals
Ex.: divisio conservativa

(3) Nòmines veterinàries: Denominacions internacionals de l'anatomia veterinària, que s'escriuen en rodona i en minúscules. Inclouen els casos següents:
- Nòmina anatòmica veterinària (codi habitual, NAV; correspon a la terminologia macroscòpica veterinària)
Ex.: cuneus ungulae
- Nòmina embriològica veterinària (codi habitual, NEV; correspon a la terminologia microscòpica veterinària)
Ex.: septum interatriale primum

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).

0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals

ca 0 CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals
ca espígol (EXEMPLE), n m
nc Eucaryota (EXEMPLE)
nc Lamiaceae (EXEMPLE)
nc Lamiales (EXEMPLE)
nc Lavandula (EXEMPLE)
nc Lavandula angustifolia (EXEMPLE)
nc Magnoliopsida (EXEMPLE)
nc Plantae (EXEMPLE)
nc Streptophyta (EXEMPLE)
TA capsula lentis (EXEMPLE)
TH limbus penicilatus (EXEMPLE)
NAV cuneus ungulae (EXEMPLE)

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>

Definició

Nota

1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Denominació científica de base llatina: Formes tradicionals. També es poden consultar, amb relació als noms d'espècies animals, les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats, CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes.
2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominacions científiques de base llatina: Caracterització i representació, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-cientifiques-base-llatina.pdf).

Avicularia avicularia

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Avicularia avicularia
fr mygale matoutou
en pink-toe tarantula
nc Avicularia avicularia

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Nota

Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.

barballera

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca barballera, n f
ca arracada, n f sin. compl.
ca barbons, n m pl sin. compl.
ca carmell, n m sin. compl.
ca carúncula, n f sin. compl.
es barbilla
es carúncula
fr barbillon
fr caroncule
en caruncle
en wattle

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

barballera

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

ca barballera, n f
ca arracada, n f sin. compl.
ca barbons, n m pl sin. compl.
ca carmell, n m sin. compl.
ca carúncula, n f sin. compl.
es barbilla
es carúncula
fr barbillon
fr caroncule
en caruncle
en wattle

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Aviram>

boixac

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

boixac

<Botànica>

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca boixac ver, n m sin. compl.
ca bojac, n m sin. compl.
ca calèndula, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca gojat, n m sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
ca jaumet, n m sin. compl.
ca boixacs, n m pl alt. sin.
ca clavells grocs, n m pl alt. sin.
ca flor d'albat, n f alt. sin.
ca flor de jaumet, n f alt. sin.
ca flor de meravella, n f alt. sin.
ca floreta de Sant Josep, n f alt. sin.
ca galdirons, n m pl alt. sin.
ca garronada, n f alt. sin.
ca gauges, n f pl alt. sin.
ca gauget, n m alt. sin.
ca gauja, n f alt. sin.
ca goget, n m alt. sin.
ca gogets, n m alt. sin.
ca goig, n m alt. sin.
ca goja, n f alt. sin.
ca gojats, n m pl alt. sin.
ca groguets, n m pl alt. sin.
ca jaumets, n m pl alt. sin.
ca llevamà, n m alt. sin.
ca llevamà de jardí, n m alt. sin.
ca llevamal, n m alt. sin.
ca llevamans, n m pl alt. sin.
ca mal d'ulls, n m alt. sin.
ca meravella, n f alt. sin.
ca pet de frare, n m alt. sin.
ca caldiró, n m var. ling.
ca gaugé, n m var. ling.
ca gauig, n m var. ling.
ca gaujat, n m var. ling.
ca gaujats, n m pl var. ling.
ca gauses, n f pl var. ling.
ca gauxa, n f var. ling.
ca gauxe, n m var. ling.
ca gavic, n m var. ling.
ca goixes, n f pl var. ling.
ca grauget, n m var. ling.
ca groguic, n m var. ling.
nc Calendula officinalis L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Per a una anàlisi de l'evolució lingüística gojat>bojac>boixac i les diverses variants, vegeu Veny, J. "L'equivalència acústica B=G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127.
2. La denominació llevamal és la forma originària de llevamà, motivada per les propietats curatives de la planta.

boixac

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca boixac, n m
ca boixac de jardí, n m sin. compl.
ca calèndula officinalis, n f sin. compl.
ca clavellina de mort, n f sin. compl.
ca flor d'albat, n f sin. compl.
ca flor de meravella, n f sin. compl.
ca flor de mort, n f sin. compl.
ca flor de tot l'any, n f sin. compl.
ca gojat, n f sin. compl.
ca groguet, n m sin. compl.
nc Calendula officinalis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, conreada sovint com a ornamental, que viu també subespontàniament a la plana i zones de muntanya, a prop de llocs habitats, molt abundant a Montserrat. La tintura o la infusió, que es prepara exclusivament amb les flors, les quals es cullen gairebé tot l'any, han estat emprades com a emmenagogues i contra la hipertensió. Tòpicament en decocció, també foren utilitzades contra nafres i erupcions cutànies.

boixac de camp

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

ca boixac de camp, n m
ca boixac, n m sin. compl.
ca calèndula arvensis, n f sin. compl.
ca galdiró, n m sin. compl.
ca groguet de camp, n f sin. compl.
ca inflabou, n m sin. compl.
ca llevagat, n m sin. compl.
ca llevamà, n m sin. compl.
nc Calendula arvensis

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 10 a 30 cm d'alçada, que creix en terres conreades o incultes, messes, a prop de llocs habitats, des de la plana fins a la muntanya mitjana, a tot el Principat i també al País Valencià i a les Illes Balears. Les flors, que es cullen a l'hivern i a la primavera, en infusió, han estat emprades amb les mateixes indicacions que el boixac comú.

boixerola

<Ciències de la vida>

ca boixerola, n f
ca barruixa, n f sin. compl.
ca faringola, n f sin. compl.
ca gallufa, n f sin. compl.
ca muixa, n f sin. compl.
ca barruixes, n f pl alt. sin.
ca boixerola vera, n f alt. sin.
ca boixeroler, n m alt. sin.
ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigoler, n m alt. sin.
ca farigolera, n f alt. sin.
ca farinell, n m alt. sin.
ca faringoler, n m alt. sin.
ca faringolera, n f alt. sin.
ca faringoles, n f pl alt. sin.
ca farinola, n f alt. sin.
ca farinoler, n m alt. sin.
ca farnerola, n f alt. sin.
ca farnola, n f alt. sin.
ca farnolàs, n m alt. sin.
ca farnolasos, n m pl alt. sin.
ca farnoles, n f pl alt. sin.
ca gallufera, n f alt. sin.
ca herba pixadora, n f alt. sin.
ca muixeroler, n m alt. sin.
ca muixes, n f pl alt. sin.
ca picarol, n m alt. sin.
ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca raïm d'os, n m alt. sin.
ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
ca barinxes, n f pl var. ling.
ca bayubera, n f var. ling.
ca boixeiola, n f var. ling.
ca boixereta, n f var. ling.
ca boixerida, n f var. ling.
ca boixerina, n f var. ling.
ca boixeringa, n f var. ling.
ca boixerol, n m var. ling.
ca boixiriga, n f var. ling.
ca boixirigues, n f pl var. ling.
ca bosquerola, n f var. ling.
ca buixarola, n f var. ling.
ca buixerola, n f var. ling.
ca carallufa, n f var. ling.
ca farinjoler, n m var. ling.
ca gaiubasa, n f var. ling.
ca gallofera, n f var. ling.
ca gallova, n f var. ling.
ca gallubera, n f var. ling.
ca garallufa, n f var. ling.
ca garrallufa, n f var. ling.
ca garxallufa, n f var. ling.
ca gaulla, n f var. ling.
ca gayuva, n f var. ling.
ca muserola, n f var. ling.
ca raïm d'orso, n m var. ling.
nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.

<Botànica > ericàcies>