Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fatiga" dins totes les àrees temàtiques

acme acme

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  acme, n f
  • ca  fastigi, n m sin. compl.
  • es  acmé
  • es  fastigio
  • es  fastigium
  • fr  acmé
  • fr  fastigium
  • en  acme
  • en  fastigium

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

acme acme

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acme, n f
  • ca  fastigi, n m sin. compl.
  • es  acmé
  • es  fastigio
  • es  fastigium
  • fr  acmé
  • fr  fastigium
  • en  acme
  • en  fastigium

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Període crític, de màxima intensitat, d'una malaltia o d'un accés de febre.
acme acme

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  acme, n f
  • ca  fastigi, n m sin. compl.
  • es  acmé
  • es  fastigio
  • es  fastigium
  • fr  acmé
  • fr  fastigium
  • en  acme
  • en  fastigium

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Període crític, de màxima intensitat, d'una malaltia o d'un accés de febre.
ad nauseam ad nauseam

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  ad nauseam, adv
  • ca  fins a l'avorriment, adv
  • ca  fins al fastig, adv
  • es  ad nauseam, adv
  • es  hasta el aburrimiento, adv
  • es  hasta el hartazgo, adv
  • es  hasta la náusea, adv

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Fins a la nàusea.

Nota

  • Expressió d'àmbit general. S'aplica a qualsevol cosa que es repeteix molt sovint, més enllà del que es considera tolerable.
    Exemple: Però, en qualsevol cas, em centraré en el nucli de la seva moció, perquè sí que ens interessa entrar a discutir en aquesta tribuna una fal·làcia ad nauseam que l'unionisme de forma constant repeteix, no?, i és la qüestió de la majoria social.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

alfàbrega alfàbrega

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alfàbrega, n f
  • ca  alfàbega, n f sin. compl.
  • ca  alfabeguera, n f sin. compl.
  • ca  alfabreguera, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  basilicó, n m alt. sin.
  • ca  basilicons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba del mal prenyat, n f alt. sin.
  • ca  alfàbaga, n f var. ling.
  • ca  alfàbiga, n f var. ling.
  • ca  alfabiguera, n f var. ling.
  • ca  alfàbrica, n f var. ling.
  • ca  alfàbriga, n f var. ling.
  • ca  alfàdega, n f var. ling.
  • ca  alfalga, n f var. ling.
  • ca  alfràgam, n f var. ling.
  • ca  amfàbega, n f var. ling.
  • ca  amfàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbega, n f var. ling.
  • ca  aufabeguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbia, n f var. ling.
  • ca  aufàbiga, n f var. ling.
  • ca  aufàbrega, n f var. ling.
  • ca  aufabreguera, n f var. ling.
  • ca  aufàbrica, n f var. ling.
  • ca  aufabuguera, n f var. ling.
  • ca  aufàdega, n f var. ling.
  • ca  aufàdia, n f var. ling.
  • ca  aufàdiga, n f var. ling.
  • ca  enfalga, n f var. ling.
  • ca  enflàgam, n f var. ling.
  • ca  fàbega, n f var. ling.
  • ca  fàbrega, n f var. ling.
  • nc  Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

aràlia del Japó aràlia del Japó

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aràlia del Japó, n f
  • ca  fàtsia, n f sin. compl.
  • ca  aràlia, n f alt. sin.
  • ca  figuereta, n f alt. sin.
  • nc  Fatsia japonica (Thunb.) Decne. et Planch.
  • nc  Aralia japonica Thunb. sin. compl.

<Botànica > araliàcies>

aràlia del Japó aràlia del Japó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aràlia del Japó, n f
  • ca  fàtsia, n f sin. compl.
  • ca  aràlia, n f alt. sin.
  • ca  figuereta, n f alt. sin.
  • nc  Fatsia japonica (Thunb.) Decne. et Planch.
  • nc  Aralia japonica Thunb. sin. compl.

<Botànica > araliàcies>

arrítmia sinusal fàsica arrítmia sinusal fàsica

<Cardiologia>, <Pediatria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  arrítmia sinusal fàsica, n f
  • ca  arrítmia fàsica, n f sin. compl.
  • ca  arrítmia juvenil, n f sin. compl.
  • ca  arrítmia respiratòria, n f sin. compl.
  • ca  arrítmia sinusal respiratòria, n f sin. compl.
  • ca  ASR, n f sigla
  • es  arritmia sinusal respiratoria, n f
  • es  ASR, n f sigla
  • fr  arythmie sinusale respiratoire, n f
  • fr  ASR, n f sigla
  • en  respiratory sinus arrhythmia, n
  • en  sinus arrhythmia, respiratory, n sin. compl.
  • en  RSA, n sigla

<Cardiologia>, <Pediatria>

Definició
Arrítmia que està relacionada amb les fases de la respiració, que presenta acceleració del ritme de batecs durant la inspiració i alentiment a l'expiració. És freqüent i acusada en infants i adolescents.
artiga artiga

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artiga, n f
  • ca  eixermada, n f sin. compl.
  • es  artiga
  • es  conuco
  • es  roza
  • fr  essart
  • en  breckland
  • en  cleared land
  • en  swidden

<Agricultura>

Definició
Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, garriga, etc., preparat per a conrear-lo durant un nombre més o menys determinat d'anys.