Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fava" dins totes les àrees temàtiques
<Jocs>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cavallfort, n m
- ca cavallbernat, n m sin. compl.
- ca fava, n f sin. compl.
<Jocs>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca donzella femella, n f sin. compl.
- ca donzella mascle, n f sin. compl.
- ca donzella rei, n f sin. compl.
- ca donzelló [petit], n m sin. compl.
- ca fava, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca guiula [femella], n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca senyora, n f sin. compl.
- ca senyora [mascle], n f sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca vera, n f sin. compl.
- ca doncella, n f var. ling.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca doncella mascle, n f var. ling.
- ca doncella rei, n f var. ling.
- ca doncellas, n f pl var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca donzellas, n f pl var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca giula, n f var. ling.
- ca gúiola, n f var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiules, n f pl var. ling.
- ca jodriola, n f var. ling.
- ca judriola, n f var. ling.
- ca julia, n f var. ling.
- ca julibia, n f var. ling.
- ca julibria, n f var. ling.
- ca julioles, n f pl var. ling.
- ca julivia, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juribia, n f var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca senyoretas, n f pl var. ling.
- nc Coris julis
- nc Julis Gioffredi var. ling.
- nc Julis giofredi var. ling.
- nc Julis mediterraneus var. ling.
- nc Julis speciosus var. ling.
- nc Julis vulgaris var. ling.
- nc Labrus julis var. ling.
- es doncella
- es julia
- fr girele
- fr girelle
- it donzella
- en rainbow
- en rainbow wrasse
- en rainbow-wrass
- de Meerfunker
- de Meerjunker
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca donzella, n f
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca donzella femella, n f sin. compl.
- ca donzella mascle, n f sin. compl.
- ca donzella rei, n f sin. compl.
- ca donzelló [petit], n m sin. compl.
- ca fava, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca guiula [femella], n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca senyora, n f sin. compl.
- ca senyora [mascle], n f sin. compl.
- ca senyoreta, n f sin. compl.
- ca vera, n f sin. compl.
- ca doncella, n f var. ling.
- ca donçella, n f var. ling.
- ca doncella mascle, n f var. ling.
- ca doncella rei, n f var. ling.
- ca doncellas, n f pl var. ling.
- ca donsella, n f var. ling.
- ca donzellas, n f pl var. ling.
- ca gelovia, n f var. ling.
- ca giula, n f var. ling.
- ca gúiola, n f var. ling.
- ca güiula, n f var. ling.
- ca guiules, n f pl var. ling.
- ca jodriola, n f var. ling.
- ca judriola, n f var. ling.
- ca julia, n f var. ling.
- ca julibia, n f var. ling.
- ca julibria, n f var. ling.
- ca julioles, n f pl var. ling.
- ca julivia, n f var. ling.
- ca julívia, n f var. ling.
- ca julivies, n f pl var. ling.
- ca juribia, n f var. ling.
- ca juriola, n f var. ling.
- ca senyoretas, n f pl var. ling.
- nc Coris julis
- nc Julis Gioffredi var. ling.
- nc Julis giofredi var. ling.
- nc Julis mediterraneus var. ling.
- nc Julis speciosus var. ling.
- nc Julis vulgaris var. ling.
- nc Labrus julis var. ling.
- es doncella
- es julia
- fr girele
- fr girelle
- it donzella
- en rainbow
- en rainbow wrasse
- en rainbow-wrass
- de Meerfunker
- de Meerjunker
<Peixos > Làbrids>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca fava, n f
- es haba
- fr fève
- en broad bean
- en fava bean
- en horsebean
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- La grana de fava conté un principi tòxic que en limita el percentatge de subministrament, ja que provoca favisme.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca fava, n f
- es haba
- fr fève
- en broad bean
- en fava bean
- en horsebean
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definició
Nota
- La grana de fava conté un principi tòxic que en limita el percentatge de subministrament, ja que provoca favisme.
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca fava, n f
- es habón
- fr boule
- fr plaque
- en wheal
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca fava, n f
- es habón
- fr boule
- fr plaque
- en wheal
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca favera, n f
- ca fava, n f sin. compl.
- ca fava (fruit), n f sin. compl.
- ca fava (llavor), n f sin. compl.
- ca cotes (fruit tendre), n f pl alt. sin.
- ca fava de cella negra (llavor molt granada), n f alt. sin.
- ca faver, n m alt. sin.
- ca faves, n f pl alt. sin.
- ca faves mascles, n f pl alt. sin.
- nc Vicia faba L.
- nc Faba vulgaris Moench sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca favera, n f
- ca fava, n f sin. compl.
- ca fava (fruit), n f sin. compl.
- ca fava (llavor), n f sin. compl.
- ca cotes (fruit tendre), n f pl alt. sin.
- ca fava de cella negra (llavor molt granada), n f alt. sin.
- ca faver, n m alt. sin.
- ca faves, n f pl alt. sin.
- ca faves mascles, n f pl alt. sin.
- nc Vicia faba L.
- nc Faba vulgaris Moench sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>