Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "febre" dins totes les àrees temàtiques
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gebre, n m
<Navegació tradicional>
Definició
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n f sin. compl.
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n f sin. compl.
- es n f
- fr n f
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca gebre, n m
- es cencellada blanca
- es escarcha
- fr gelée blanche
- fr givre
- en hoar frost
- en rime
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca gebre, n m
- es cencellada blanca
- es escarcha
- fr gelée blanche
- fr givre
- en hoar frost
- en rime
<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca pebre, n m
- es pimienta, n f
- fr poivre, n m
- pt pimenta, n f
- en pepper, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca pebrotera, n f
- ca bitxera, n f sin. compl.
- ca bitxo, n m sin. compl.
- ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
- ca coralera, n f sin. compl.
- ca pebrer, n m sin. compl.
- ca pebrera, n f sin. compl.
- ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrerera, n f sin. compl.
- ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
- ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
- ca pebroter, n m sin. compl.
- ca bajoca, n f alt. sin.
- ca bajoquera, n f alt. sin.
- ca banyeta, n f alt. sin.
- ca bitxeta, n f alt. sin.
- ca bitxo coent, n m alt. sin.
- ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca coral de jardins, n m alt. sin.
- ca coraler, n m alt. sin.
- ca coralet, n m alt. sin.
- ca coraleta, n f alt. sin.
- ca pebràs, n m alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebre vermell, n m alt. sin.
- ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
- ca pebrina, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebrots, n m pl alt. sin.
- ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
- ca pimentera, n f alt. sin.
- ca pimentonera, n f alt. sin.
- ca pimentons, n m pl alt. sin.
- ca bitxero, n m var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
- ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
- ca primentonera, n f var. ling.
- nc Capsicum annuum L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
-
Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca rebre, v tr
- es recibir
- fr réceptionner
- fr recevoir
- en receive, to
<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>
Definició
<Esport > Esports de pilota > Handbol>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca rebre, v tr
- es recepcionar
- es recibir
- fr réceptionner
- fr recevoir
- en catch, to
<Esport > Esports de pilota > Handbol>