Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fel�" dins totes les àrees temàtiques

bilis bilis

<Bioquímica i biologia molecular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bilis, n f
  • ca  còlera, n f sin. compl.
  • ca  fel, n m, f sin. compl.
  • ca  humor colèric, n m sin. compl.
  • es  bilis
  • es  hiel
  • fr  bile
  • fr  fiel
  • en  bile
  • en  gall

<Bioquímica i biologia molecular>

Definició
Líquid clar, groguenc, amargant, de densitat entre 1 008 i 1 050 i de pH al voltant de la neutralitat. Conté glucocolat i taurocolat sòdics (sals biliars), colesterol, bilirubina, moc, lecitina i electròlits. Produïda pel fetge és concentrada a la vesícula biliar i, en resposta a la secretina, abocada al duodè a través del colèdoc. És responsable de l'alcalinitat intestinal i té un paper essencial en l'absorció dels greixos: les sals biliars converteixen els àcids grassos i monoglicèrids en micel·les solubles en aigua.

Nota

  • La denominació bilis prové del llatí bilis.
  • La denominació còlera prové del grec cholé 'bilis'.
  • La denominació humor colèric s'usava antigament.
blavets blavets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavets, n m pl
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba petenera, n f alt. sin.
  • ca  herba vermella, n f alt. sin.
  • ca  catxaluga, n f var. ling.
  • ca  caxalaga, n f var. ling.
  • ca  centaure, n m var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  flor de centaure, n f var. ling.
  • ca  jausana, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea
  • nc  Centaurium umbellatum auct. var. ling.
  • nc  Erythraea centaurium non (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavets, n m pl
  • ca  catxalagua, n f alt. sin.
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centaura borda, n f alt. sin.
  • ca  fel de la terra, n m/f alt. sin.
  • ca  flor de centaura, n f alt. sin.
  • ca  genciana, n f alt. sin.
  • ca  herba petenera, n f alt. sin.
  • ca  herba vermella, n f alt. sin.
  • ca  catxaluga, n f var. ling.
  • ca  caxalaga, n f var. ling.
  • ca  centaure, n m var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  flor de centaure, n f var. ling.
  • ca  jausana, n f var. ling.
  • nc  Centaurium erythraea Rafn subsp. erythraea
  • nc  Centaurium umbellatum auct. var. ling.
  • nc  Erythraea centaurium non (L.) Pers. var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

bufeta biliar bufeta biliar

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bufeta biliar, n f
  • ca  bufeta del fel, n f sin. compl.
  • ca  colecist, n m sin. compl.
  • ca  vesícula biliar, n f sin. compl.
  • es  vesícula biliar
  • en  gallbladder

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definició
Vesícula biliar; sac piriforme, situat sota la cara inferior del fetge, al límit entre els lòbuls dret i quadrat, on la bilis s'acumula i es concentra abans d'ésser vessada a l'intestí. El pas de la bilis des de la bufeta al duodè és aconseguit per l'acció del quim en el mateix duodè, el qual provoca el relaxament de l'esfínter d'Oddi i la contracció de les fibres musculars de la bufeta biliar.
Sac membranós amb forma de pera, situada a la part posteroinferior del fetge. S'hi acumula la bilis que passarà, a través del conducte cístic, al duodè, quan, per un estímul digestiu, la vesícula es contregui. També és anomenada bufeta del fel. ((vesícula biliar))

Nota

  • La denominació colecist està formada a partir de cole- i del grec kýstis 'veixiga'.
càmbium suberogen càmbium suberogen

<Ciències de la vida > Citologia. Histologia > Histologia vegetal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Citologia i histologia (histologia vegetal) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149370_trip_histologia_vegetal.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càmbium suberogen, n m
  • ca  fel·logen, n m
  • es  càmbium suberógeno, n m
  • es  felógeno, n m
  • en  cork cambium, n
  • en  phellogen, n

<Histologia vegetal>

càmbium suberogen càmbium suberogen

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Citologia i histologia (histologia vegetal) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2010. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149370_trip_histologia_vegetal.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  càmbium suberogen, n m
  • ca  fel·logen, n m
  • es  càmbium suberógeno, n m
  • es  felógeno, n m
  • en  cork cambium, n
  • en  phellogen, n

<Histologia vegetal>

candeles candeles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candeles, n f pl
  • ca  gasó, n m alt. sin.
  • ca  gasó al·liaci, n m alt. sin.
  • nc  Armeria alliacea (Cav.) Hoffmanns. et Link subsp. plantaginea (All.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Armeria arenaria (Pers.) Schult. subsp. bilbilitana (Bernis) Nieto Fel. sin. compl.
  • nc  Armeria plantaginea (All.) Willd. sin. compl.
  • nc  Armeria arenaria (Pers.) Schult. subsp. arenaria p.p. var. ling.

<Botànica > plumbaginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  candeles, n f pl
  • ca  gasó, n m alt. sin.
  • ca  gasó al·liaci, n m alt. sin.
  • nc  Armeria alliacea (Cav.) Hoffmanns. et Link subsp. plantaginea (All.) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Armeria arenaria (Pers.) Schult. subsp. bilbilitana (Bernis) Nieto Fel. sin. compl.
  • nc  Armeria plantaginea (All.) Willd. sin. compl.
  • nc  Armeria arenaria (Pers.) Schult. subsp. arenaria p.p. var. ling.

<Botànica > plumbaginàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f alt. sin.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L. subsp. cardonae Sánchez-Cux. et M. Bernal

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

canyaferla canyaferla

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  canyaferla, n f
  • ca  ferla, n f alt. sin.
  • ca  canyafèl·lera, n f var. ling.
  • ca  fèl·lera, n f var. ling.
  • nc  Ferula communis L. subsp. cardonae Sánchez-Cux. et M. Bernal

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>