Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessiteu més informació, us podeu adreçar al Servei de Consultes (cal que us hi registreu prèviament).

 

Resultats per a la cerca "femení" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català

<Criteris>, <Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català
  • ca  Adjectiu del grup 1: falb -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 1: guerxo -a (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 2: heterospori -òria (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 2: liftat -ada (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 2: lucratiu -iva (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 3: mut muda (EXEMPLE), adj
  • ca  Adjectiu del grup 3: petri pètria (EXEMPLE), adj

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
En les llengües amb flexió de gènere (com ara les llengües romàniques), és important saber quina és la forma femenina dels adjectius, perquè sovint hi ha variacions morfològiques i ortogràfiques respecte a la forma masculina.

Ara bé, com que en els adjectius el gènere no és inherent sinó que està determinat pel gènere de l'antecedent, generalment es dona la forma masculina i s'indica quina és la terminació femenina que cal aplicar-hi. O bé fins i tot, en determinades llengües, es dona només la forma masculina, perquè la forma femenina és previsible. (Aquest tractament és diferent del que es dona als noms, en què es va imposant, i recomanem, l'escriptura de la forma completa masculina i de la forma femenina completa.)

El sistema que se segueix tradicionalment en català és donar la forma masculina i la terminació femenina, representada segons els criteris següents:

(1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o bé per la substitució de la vocal final per una a, es representa la terminació femenina amb un guionet i una a.
Ex. 1 (afegiment de a): falb -a adj
Ex. 2 (substitució de vocal final): guerxo -a adj

(2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina no és monosil·làbica i no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la terminació femenina amb un guionet i el final de la forma a comptar des de la vocal tònica.
Ex. 1: liftat -ada adj
Ex. 2: lucratiu -iva adj
Ex. 3: heterospori -òria adj

(3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica o bé hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba, es representa la forma femenina completa.
Ex. 1 (forma masculina monosil·làbica): mut muda adj
Ex. 2 (canvi d'accent gràfic en la primera síl·laba): petri pètria adj

Nota

  • Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües.
0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües 0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües

<Criteris>, <Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica adjectiu (3): Representació del femení en altres llengües
  • es  deslucido -da (EXEMPLE), adj
  • es  oblicuo -cua (EXEMPLE), adj
  • fr  adhésif -ive (EXEMPLE), adj
  • fr  défraîchi -ie (EXEMPLE), adj
  • fr  feuillé -ée (EXEMPLE), adj
  • fr  hélicoïdal -ale (EXEMPLE), adj
  • fr  lourd lourde (EXEMPLE), adj
  • gl  sobado -a (EXEMPLE), adj
  • it  rovinato (EXEMPLE), adj
  • pt  usado (EXEMPLE), adj
  • de  gebraucht (EXEMPLE), adj

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
En llengües de gènere més o menys pròximes, se segueixen bàsicament dos sistemes diferents per representar la forma femenina dels adjectius:
(1) Forma masculina + terminació femenina: Es redueix la forma femenina a la terminació (segons criteris diversos).
(2) Forma masculina: No es dona cap indicació sobre el femení perquè es considera previsible.

A. Forma masculina + terminació femenina
- En castellà, es representa la terminació femenina amb l'última síl·laba.
Ex. 1: deslucido -da adj
Ex. 2: oblicuo -cua adj
- En francès es representa la terminació femenina des del nucli vocàlic de l'última síl·laba del masculí i s'escriu la paraula completa quan només en queden fora una o dues lletres.
Ex. 1: feuillé -ée adj
Ex. 2: défraîchi -ie adj
Ex. 3: hélicoidal -ale adj
Ex. 4: adhésif -ive adj
Ex. 5: lourd lourde adj
- En gallec es representa la terminació femenina amb l'última vocal.
Ex.: sobado -a adj

B. Forma masculina
- En italià, en portuguès i en alemany no se sol representar la terminació femenina, perquè es considera que és del tot previsible a partir de la forma masculina.
Ex. 1 (italià): rovinato adj
Ex. 2 (portuguès): usado adj
Ex. 3 (alemany): gebraucht adj

Nota

  • Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica adjectiu (1): Generalitats i CRITERI Categoria lèxica adjectiu (2): Representació del femení en català.
0 CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení 0 CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení

<Criteris>, <Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Categoria lèxica nom (2): Nom masculí i femení, nom masculí o femení
  • ca  Nom masculí i femení: adobador | adobadora (EXEMPLE), n m, f
  • ca  Nom masculí o femení: flavor (EXEMPLE), n m/f

<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Denominació>, <Criteris metodològics > Dades terminològiques > Categoria lèxica>

Definició
La categoria lèxica nom masculí i femení (n m, f) fa referència a noms que adopten el gènere masculí o femení segons quin sigui el sexe del referent, mentre que la categoria lèxica nom masculí o femení (n m/f) fa referència a noms que s'apliquen a referents de sexe indistint o inexistent. De manera més detallada:

- Nom masculí i femení (n m, f): El sexe del referent determina el gènere del nom i, de retruc, determina també quin gènere han d'adoptar els elements d'un discurs que hi concordin. (La correspondència no és total, perquè el gènere femení apunta només a referents de sexe femení i el gènere masculí o bé apunta a referents de sexe masculí o bé apunta alhora a referents de sexe masculí i de sexe femení, sobretot en un ús plural.)
Ex.: adobador | adobadora n m, f INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Persona que prepara peces de carn, peix o altres aliments amb certs ingredients per tal que es conservin.

- Nom masculí o femení (n m/f): El sexe del referent, en cas de tenir-ne, no determina el gènere del nom, sinó que la tria del masculí o del femení es deu a qüestions dialectals o estilístiques.
Ex.: flavor n m/f INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un aliment.

Nota

  • 1. Quan es crea una denominació sintagmàtica sobre una base que és un nom masculí o femení, és útil, per simplicitat, donar un únic gènere a la nova denominació, en comptes de mantenir les dues possibilitats.
    Ex.: estupor n m/f | estupor catatònic n m

    Es tracta d'una solució semblant a la donada a denominacions creades sobre una base amb sinònims (sol triar-se un dels sinònims) i a les citacions d'un nom masculí o femení en una definició o una nota (sol triar-se un dels dos gèneres), té en compte que sovint un dels gèneres d'un nom de doble gènere és un arcaisme o una forma literària i concorda amb el tractament del diccionari normatiu (per exemple, color brut i mar brava, tot i que color i mar tenen tots dos gèneres.)

    Si els dos gèneres tenen una extensió d'ús equivalent, es pot completar la tria d'un dels gèneres amb una nota que indiqui que l'altre gènere també és vàlid.
    Ex.: sarment vinclat n m Nota En català, també és adequada la denominació sarment vinclada (n f).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Categoria lèxica nom (1): Generalitats; CRITERI Categoria lèxica nom (3): plurals habituals (tractament); CRITERI Categoria lèxica nom (4): Plurals lexicalitzats (identificació), i CRITERI Categoria lèxica nom (5): plurals lexicalitzats (tractament).
  • 3. Per a ampliar la informació sobre aquesta categoria lèxica, podeu consultar el document Categories lèxiques: Noms (dobles gènere, plurals lexicalitzats) en l'apartat "Criteris termninològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/categories-lexiques-noms.pdf).

    Igualment, per a ampliar la informació sobre la representació dels noms amb forma masculina i forma femenina no determinades pel sexe, podeu consultar la fitxa CRITERI Representació de formes dobles sense relació amb el sexe.
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
  • ca  C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.

A. ÚS DEL MOT PAPALLONA

En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])

B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL

B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa

. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])

B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)

. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)

C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL

C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)

. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).

. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).

C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)

Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats 0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de papallones (1): Generalitats
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona de l'ortiga (EXCEPCIÓ per referència a planta), n f
  • ca  A. Presència explícita de 'papallona': papallona reina (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  A. Presència implícita de 'papallona': sageta negra (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: arlequí (EXEMPLE), n m
  • ca  C1. Manteniment del gènere del nom original: donzella alpina (EXEMPLE), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: macaó (EXCEPCIÓ per denominació popular), n f
  • ca  C1. No manteniment del gènere del nom original: monarca (EXCEPCIÓ per resoldre l'ambigüitat), n f
  • ca  C2. Femení en base adjectiva: blanca de l'arç (EXEMPLE), n f
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: blavet argiu (EXCEPCIÓ), n m
  • ca  C2. Masculí en base adjectiva: murri de la pimpinella (EXCEPCIÓ), n m

<Ciències de la vida > Zoologia > Insectes>

Definició
El Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a l'adaptació, la selecció i la creació de denominacions de papallones en català.

A. ÚS DEL MOT PAPALLONA

En general, no s'inclou papallona en el nom de les espècies per evitar repeticions, tot i que es pot fer en textos divulgatius si es considera que hi aporta claredat.
Ex.: sageta negra (Gegenes nostrodamus); muntanyesa petita (Erebia epiphron)

Excepció 1: Denominacions populars en què ja surt papallona (ex.: papallona reina [Papilio machaon], papallona zebrada [Iphiclides feisthamelii])
Excepció 2: Denominacions d'espècies en què només es destaca la planta de què s'alimenten (ex.: papallona de l'ortiga [Aglais urticae], papallona del lledoner [Libythea celtis])
Excepció 3: Espècies úniques d'un gènere (ex.: papallona d'ullets [única espècie d'Aphantopus en el domini lingüístic català])

B. SINONÍMIA I VARIACIÓ DIALECTAL

B1. Sinonímia
. En cas de sinonímia en denominacions populars, es recullen totes les formes existents, procurant prioritzar:
(a) la forma amb més tradició
Ex. papallona zebrada, enfront de reina zebrada
(b) la forma més estesa en el domini
Ex.: atalanta, enfront de rei
(c) la forma més descriptiva
Ex.: muntanyesa llisa, enfront de erèbia llisa

. En les denominacions de nova creació, es proposa fixar una única denominació per a cada espècie.
Excepció 1: Denominacions complementàries que permeten evitar l'ús explícit de papallona (ex.: papallona del lledoner - nassuda del lledoner; papallona de l'ortiga - ortiguera)
Excepció 2: Denominacions complementàries que resulten informatives però són poc precises (blanqueta de nervis verds - blanqueta perfumada [blanqueta perfumada destaca un tret molt característic però que només presenten els mascles, que són els que desprenen olor])

B2. Variació dialectal
. En les denominacions en què figura papallona, aquest mot es pot substituir quan convingui per qualsevol de les variants recollides en el diccionari normatiu.
Ex.: paloma i palometa (dialectes occidentals, especialment del sud); pitavola (zona andorrana), o voliana i voliaina (zona pirinenca i comarques del Prepirineu)

. En les denominacions en què el complement fa referència a una planta de què s'alimenta l'espècie, aquest mot es pot substituir quan convingui per la forma pròpia de cada àrea dialectal. [El TERMCAT, però, només recull la forma normativa principal, per afavorir la implantació del nom i per la gran dispersió de denominacions en els noms populars de plantes.]
Ex.: marroneta de l'alzina (en dialectes meridionals, també marroneta de la carrasca o marroneta de la bellotera)

C. ESTABLIMENT DEL GÈNERE GRAMATICAL

C1. Amb una base nominal
En les denominacions en què la base és un nom (sovint, usat metafòricament), es manté per a la papallona el gènere original d'aquest nom i s'hi fan concordar els adjectius que hi pugui haver en la denominació.
Ex.: arlequí, n m (Zerynthia rumina); donzella alpina, n f (Boloria pales)

. Els motius d'aquesta tria del gènere original del nom de base són els següents:
(1) Correspon a l'ús habitual entre els especialistes.
(2) L'alternativa de triar sempre el gènere femení (entenent que hi ha un implícit papallona) podria generar dubtes en els complements adjectius sobre la necessitat de fer-los concordar amb papallona o bé amb el nucli (ex.: coure fosca o coure fosc?).
(3) S'ajusta al tractament com a masculí de paó de nit (nom tradicional de la papallona nocturna Saturnia pyri), que és el que hi dona el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(4) És el sistema seguit per altres llengües, com ara el francès (ex.: une petite tortue, une grisette, tot i que en francès el nom genèric, papillon, és masculí).

. Excepció 1: Denominacions populars fixades amb un gènere diferent del nom original (ex.: macaó, n f; mirallets, n f)
. Excepció 2: Noms que admeten els dos gèneres, en què s'ha prioritzat el gènere de l'implícit papallona (ex.: monarca, n f; saltabardisses, n f).

C2. Amb una base adjectiva
En les denominacions en què la base és un adjectiu, es recomana el gènere femení, ja que es considera que s'hi pot sobreentendre papallona com a antecedent elidit.
Ex. blanca de l'arç, n f (Aporia crataegi)

Excepció 1: Blavet, per la necessitat d'establir una distinció amb el nom idèntic blaveta, corresponent a altres gèneres (ex.: blavet argiu[Plebejus argus], enfront de blaveta alpina [Polyommatus eros])
Excepció 2: Caparrut, daurat i murri, per l'aspecte petit i poc vistós dels individus, que no fa pensar en una papallona sinó més aviat en un borinot (ex.: caparrut aranès [Carterocephalus palaemon], daurat fosc [Thymelicus acteon], murri de la pimpinella [Spialia sertorius])

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de papallones (2): Noms populars, CRITERI Denominació catalana de papallones (3): Noms nous (estructura) i CRITERI Denominació catalana de papallones (4): Noms nous (formació).
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació comuna de les papallones en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-papallones.pdf).
0 CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? 0 CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
  • es  (Wi-Fi) Wi-Fi, n m/f
  • es  (wifi) wi fi, n m/f
  • es  (wifi) wifi, n m/f
  • fr  (Wi-Fi) Wi-Fi, n m
  • fr  (wifi) wi-fi·, n m
  • fr  (wifi) wifi, n m
  • it  (Wi-Fi) Wi-Fi, n m
  • it  (wifi) wi-fi, n m/f
  • en  (Wi-Fi, wifi) Wi-Fi, n

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició
Tant la grafia amb majúscules i guionet Wi-Fi com la grafia amb minúscules i sense guionet wifi es consideren adequades, tot i que corresponen a contextos d'ús diferents; igualment, tant el gènere masculí com el gènere femení són possibles, sense relació amb la grafia triada.

- El Wi-Fi o la Wi-Fi és una tecnologia pròpia de les xarxes sense fil que es basa en l'estàndard IEEE 802.11; la grafia amb majúscules inicials i guionet té un valor internacional i és, per tant, la més adequada en l'àmbit especialitzat de les telecomunicacions.
. L'equivalent castellà és Wi-Fi; el francès, Wi-Fi; l'italià, Wi-Fi, i l'anglès, també Wi-Fi.

- El wifi o la wifi fa referència a l'adaptació d'aquesta tecnologia com a sistema de connexió sense fil de diversos dispositius electrònics, tant per a connectar-los entre si com per a connectar-los a internet; és una forma pròpia de la llengua general, que cal considerar incorporada al català.
. Els equivalents castellans són wi fi o wifi; els francesos, wi-fi o wifi; l'italià, wi-fi, i l'anglès, igualment Wi-Fi.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a Wi-Fi, és una abreviació amb valor internacional de la forma anglesa wireless fidelity ('fidelitat sense fil'), utilitzada per la marca comercial Wi-Fi Alliance (que és l'organització sense ànim de lucre que promou aquesta tecnologia).
(2) Pel que fa a wifi, és una adaptació de la forma Wi-Fi, habitual en les abreviacions que passen del llenguatge d'especialitat a la llengua general (ex. SIDA > sida, RADAR > radar, etc.); aquesta adaptació es documenta també en castellà i francès.
(3) Pel que fa al gènere, tant en l'ús especialitzat com en l'ús general hi ha molta vacil·lació, per la inexistència de gènere en l'original anglès i per la inexistència d'una traducció que permeti associar la forma a un nom concret (sistema Wi-Fi, xarxa Wi-Fi, tecnologia Wi-Fi?), tot i que sembla que l'ús tendeix cap al gènere masculí. Aquesta mateixa vacil·lació es dona també en castellà, en francès i en italià (en aquests dos últims casos, amb recomanació de l'autoritat lingüística a favor de la forma masculina).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap?, CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de Wi-Fi i wifi al Cercaterm, i també el document de criteri original, Hem d'escriure wifi o Wi-Fi?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/hem-descriure-wifi-o-wi-fi).
0 CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení? 0 CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
  • es  (Wi-Fi) Wi-Fi, n m/f
  • es  (wifi) wi fi, n m/f
  • es  (wifi) wifi, n m/f
  • fr  (Wi-Fi) Wi-Fi, n m
  • fr  (wifi) wi-fi·, n m
  • fr  (wifi) wifi, n m
  • it  (Wi-Fi) Wi-Fi, n m
  • it  (wifi) wi-fi, n m/f
  • en  (Wi-Fi, wifi) Wi-Fi, n

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Tant la grafia amb majúscules i guionet Wi-Fi com la grafia amb minúscules i sense guionet wifi es consideren adequades, tot i que corresponen a contextos d'ús diferents; igualment, tant el gènere masculí com el gènere femení són possibles, sense relació amb la grafia triada.

- El Wi-Fi o la Wi-Fi és una tecnologia pròpia de les xarxes sense fil que es basa en l'estàndard IEEE 802.11; la grafia amb majúscules inicials i guionet té un valor internacional i és, per tant, la més adequada en l'àmbit especialitzat de les telecomunicacions.
. L'equivalent castellà és Wi-Fi; el francès, Wi-Fi; l'italià, Wi-Fi, i l'anglès, també Wi-Fi.

- El wifi o la wifi fa referència a l'adaptació d'aquesta tecnologia com a sistema de connexió sense fil de diversos dispositius electrònics, tant per a connectar-los entre si com per a connectar-los a internet; és una forma pròpia de la llengua general, que cal considerar incorporada al català.
. Els equivalents castellans són wi fi o wifi; els francesos, wi-fi o wifi; l'italià, wi-fi, i l'anglès, igualment Wi-Fi.

Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Pel que fa a Wi-Fi, és una abreviació amb valor internacional de la forma anglesa wireless fidelity ('fidelitat sense fil'), utilitzada per la marca comercial Wi-Fi Alliance (que és l'organització sense ànim de lucre que promou aquesta tecnologia).
(2) Pel que fa a wifi, és una adaptació de la forma Wi-Fi, habitual en les abreviacions que passen del llenguatge d'especialitat a la llengua general (ex. SIDA > sida, RADAR > radar, etc.); aquesta adaptació es documenta també en castellà i francès.
(3) Pel que fa al gènere, tant en l'ús especialitzat com en l'ús general hi ha molta vacil·lació, per la inexistència de gènere en l'original anglès i per la inexistència d'una traducció que permeti associar la forma a un nom concret (sistema Wi-Fi, xarxa Wi-Fi, tecnologia Wi-Fi?), tot i que sembla que l'ús tendeix cap al gènere masculí. Aquesta mateixa vacil·lació es dona també en castellà, en francès i en italià (en aquests dos últims casos, amb recomanació de l'autoritat lingüística a favor de la forma masculina).

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap?, CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (5): tapaboques, braga, calces, buff® o buf?
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de Wi-Fi i wifi al Cercaterm, i també el document de criteri original, Hem d'escriure wifi o Wi-Fi?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/hem-descriure-wifi-o-wi-fi).
0 CRITERI gihad o jihad?, nom masculí o nom femení? 0 CRITERI gihad o jihad?, nom masculí o nom femení?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI gihad o jihad?, nom masculí o nom femení?
  • ca  Derivat: gihadisme (EXEMPLE), n m
  • ca  Derivat: gihadista (EXEMPLE), n m, f
  • es  jihad, n f
  • es  yihad, n f
  • fr  djihad, n m
  • fr  jihad, n m
  • en  jehad, n
  • en  jihad, n

<Ciències socials > Religió>

Definició
Es considera que en català la grafia adequada és gihad, i el gènere correcte, el masculí. En canvi, no es consideren adequats ni la grafia *jihad ni el gènere femení.

Els motius de la tria de la grafia gihad són els següents:
(1) És la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans com a adaptació de l'àrab جهاد, literalment 'esforç', 'lluita'.
(2) S'ajusta a la grafia habitual del català per a aquest so.
Ex.: girafa, gibrell, gimnàs.
(2) És l'adaptació avalada per la majoria d'especialistes (malgrat que la grafia jihad és habitual en altres llengües).

Els motius de la tria del gènere masculí són els següents:
(1) És el gènere que té aquesta paraula en àrab.
(2) Formalment, la falta d'un morfema que es pugui interpretar com a femení contribueix a interpretar la forma com a masculina.
(3) No s'hi pot deduir un nom implícit clar que porti al gènere femení, ja que gihad tant es pot assimilar a un esforç individual com a una guerra religiosa.

El gihad té dos significats: és l'esforç de superació i de resistència individual o col·lectiu dels fidels musulmans contra el mal i és també la guerra encaminada a expandir o defensar l'islam.

Nota

  • 1. En català, els derivats més usuals de gihad són gihadisme i gihadista, escrits amb g- igual que la forma de què parteixen.
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de gihad al Cercaterm, i també el document de criteri original, El gihad o la jihad?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/04/16/el-gihad-o-la-jihad/).
0 CRITERI ràtio o rati?; en femení o en masculí? 0 CRITERI ràtio o rati?; en femení o en masculí?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ràtio o rati?; en femení o en masculí?

<Ciències socials>

Definició
Es considera que la forma adequada és ràtio i no *rati, i que el gènere adequat és el femení.

Els motius de la tria de ràtio (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i del gènere femení són els següents:
(1) És una forma culta, que reprodueix exactament la grafia original del llatí ratio -onis (agafat, probablement, a través de l'anglès ratio), amb l'afegiment d'un accent per a reproduir en català la pronúncia llatina.
(2) L'original llatí ratio -onis és de gènere femení, de manera que es compleix la norma de mantenir el gènere original masculí o femení en els manlleus clàssics. A més, és també el gènere que té raó (que és la paraula resultant de l'evolució del llatí ratio -onis al català).
(3) Té un significat especialitzat respecte al que ja té en l'àmbit matemàtic raó, cosa que en justifica la incorporació. (En matemàtiques una raó és el quocient d'una quantitat dividida per una altra, mentre que ràtio afegeix a aquest sentit de base un valor comparatiu, perquè s'aplica a magnituds que tenen una relació entre elles.)

En canvi, ni *rati ni el *gènere masculí estan justificats:

- *rati és un escurçament artificial de ràtio, segurament provocat per la sensació que la terminació -o és pròpia del castellà. Cal tenir en compte, però, que en aquest cas la -o figura a l'original llatí i que s'ha mantingut en totes les llengües; el fet que sigui un cultisme porta a mantenir una forma que no s'ajusta a l'evolució popular del llatí al català.

- El *gènere masculí es pot explicar també per la percepció que aquesta terminació no és pròpia d'una forma femenina; ara bé, en els cultismes clàssics hi ha la norma de mantenir el gènere de la llengua original, i en llatí ratio -onis és una paraula femenina.

Els equivalents castellans de una ràtio són una ratio o un ratio (s'accepta el gènere masculí per l'ús que té, ajudat pel fet que en castellà, a diferència del que succeeix en català, -o és el morfema habitual del masculí); el francès, un ratio; l'italià, una ratio, i l'anglès, a ratio.

Una ràtio és un quocient entre dues variables relacionades per a comparar-ne la magnitud. Per exemple, en educació es parla de la ràtio professor/alumne (és a dir, el nombre d'alumnes que corresponen a cada professor).

Nota

0 CRITERI ràtio o rati?; en femení o en masculí? 0 CRITERI ràtio o rati?; en femení o en masculí?

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI ràtio o rati?; en femení o en masculí?

<Economia. Empresa>

Definició
Es considera que la forma adequada és ràtio i no *rati, i que el gènere adequat és el femení.

Els motius de la tria de ràtio (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i del gènere femení són els següents:
(1) És una forma culta, que reprodueix exactament la grafia original del llatí ratio -onis (agafat, probablement, a través de l'anglès ratio), amb l'afegiment d'un accent per a reproduir en català la pronúncia llatina.
(2) L'original llatí ratio -onis és de gènere femení, de manera que es compleix la norma de mantenir el gènere original masculí o femení en els manlleus clàssics. A més, és també el gènere que té raó (que és la paraula resultant de l'evolució del llatí ratio -onis al català).
(3) Té un significat especialitzat respecte al que ja té en l'àmbit matemàtic raó, cosa que en justifica la incorporació. (En matemàtiques una raó és el quocient d'una quantitat dividida per una altra, mentre que ràtio afegeix a aquest sentit de base un valor comparatiu, perquè s'aplica a magnituds que tenen una relació entre elles.)

En canvi, ni *rati ni el *gènere masculí estan justificats:

- *rati és un escurçament artificial de ràtio, segurament provocat per la sensació que la terminació -o és pròpia del castellà. Cal tenir en compte, però, que en aquest cas la -o figura a l'original llatí i que s'ha mantingut en totes les llengües; el fet que sigui un cultisme porta a mantenir una forma que no s'ajusta a l'evolució popular del llatí al català.

- El *gènere masculí es pot explicar també per la percepció que aquesta terminació no és pròpia d'una forma femenina; ara bé, en els cultismes clàssics hi ha la norma de mantenir el gènere de la llengua original, i en llatí ratio -onis és una paraula femenina.

Els equivalents castellans de una ràtio són una ratio o un ratio (s'accepta el gènere masculí per l'ús que té, ajudat pel fet que en castellà, a diferència del que succeeix en català, -o és el morfema habitual del masculí); el francès, un ratio; l'italià, una ratio, i l'anglès, a ratio.

Una ràtio és un quocient entre dues variables relacionades per a comparar-ne la magnitud. Per exemple, en educació es parla de la ràtio professor/alumne (és a dir, el nombre d'alumnes que corresponen a cada professor).

Nota