Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fermall" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

aluata vermell aluata vermell

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  aluata vermell, n m
  • es  mono aullador rojo
  • fr  hurleur roux
  • en  red howler
  • nc  Alouatta seniculus

<Zoologia > Mamífers>

amarant amarant

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  amarant, n m
  • ca  vermell àcid 27, n m sin. compl.
  • ca  vermell de naftol, n m sin. compl.
  • ca  vermell ràpid, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Colorant sintètic del grup dels monoazoics, en forma de pólvores de color vermell bru, solubles en aigua. Emprat en alimentació, cosmètica i farmàcia.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aruncus, n m
  • ca  barba de boc, n f alt. sin.
  • nc  Aruncus dioicus (Walter) Fernald
  • nc  Spiraea aruncus L. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

aturar el joc aturar el joc

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  aturar el joc, v intr
  • es  detener el juego
  • es  parar el juego
  • fr  arrêter le jeu
  • it  fermare il gioco
  • en  stop the game, to
  • de  das Spiel anhalten

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Detenir, l'àrbitre, el desenvolupament d'una jugada per una falta, per lesió, etc.
balau vermell balau vermell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  balau vermell, n m
  • es  balau rojo
  • fr  red balau
  • en  red balau
  • de  Red Balau

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea (família de les dipterocarpàcies), pesant, dura, de fibra entrellaçada, amb el duramen d'un color entre marró porpra i gris marronós i l'albeca d'un color entre rosa i groc gris verdós, emprada en construcció naval, fusteria grossa, fusteria exterior i en la fabricació de botes i instruments musicals.

Nota

  • El balau vermell s'obté principalment dels arbres de l'espècie Shorea kunstleri.
balau vermell balau vermell

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  balau vermell, n m
  • es  balau rojo, n m
  • fr  red balau, n m
  • en  red balau, n
  • eu  ballau gorri, n
  • nc  Shorea robusta

<Fusteria > Materials > Fusta > Fusta massissa>

banderó vermell banderó vermell

<10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  banderó vermell, n m
  • es  banderola roja

<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Definició
Banderó de color vermell amb què l'inspector de viratges indica que un nedador no ha canviat de sentit correctament a la paret de fons.