Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fermall" dins totes les àrees temàtiques

acabacases acabacases

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acabacases, n m/f
  • ca  centaura, n f alt. sin.
  • ca  centauri de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  clavells de pastor, n m pl alt. sin.
  • ca  flor de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  herba centaura, n f alt. sin.
  • ca  herba de Santa Paula, n f alt. sin.
  • ca  herba del Pilar, n f alt. sin.
  • ca  herba prima, n f alt. sin.
  • ca  pericó, n m alt. sin.
  • ca  pericó fi, n m alt. sin.
  • ca  pericó roig, n m alt. sin.
  • ca  pericó vermell, n m alt. sin.
  • ca  pericot, n m alt. sin.
  • ca  pericot roig, n m alt. sin.
  • ca  Santa Àgueda, n f alt. sin.
  • ca  caba-cases, n m/f var. ling.
  • ca  centaula, n f var. ling.
  • ca  centaurea, n f var. ling.
  • ca  herba santaula, n f var. ling.
  • ca  perico, n m var. ling.
  • ca  perico roig, n m var. ling.
  • ca  pericó rollo, n m var. ling.
  • ca  sanpaula, n f var. ling.
  • ca  santaula, n f var. ling.
  • ca  santaura, n f var. ling.
  • ca  sentaula, n f var. ling.
  • ca  tintaurea, n f var. ling.
  • nc  Centaurium quadrifolium (L.) G. López et C.E. Jarvis
  • nc  Centaurium linariifolium (Lam.) Beck var. ling.

<Botànica > gencianàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

amarant amarant

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  amarant, n m
  • ca  vermell àcid 27, n m sin. compl.
  • ca  vermell de naftol, n m sin. compl.
  • ca  vermell ràpid, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Endocrinologia i nutrició>, <Farmacologia > Tecnologia farmacèutica>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Colorant sintètic del grup dels monoazoics, en forma de pólvores de color vermell bru, solubles en aigua. Emprat en alimentació, cosmètica i farmàcia.
anagall anagall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anagall, n m
  • ca  herba de caderneres, n f sin. compl.
  • ca  herba de canari, n f sin. compl.
  • ca  herba sabonera, n f sin. compl.
  • ca  morró blau, n m sin. compl.
  • ca  morró vermell, n m sin. compl.
  • ca  pic de gallina, n m sin. compl.
  • ca  tinya, n f sin. compl.
  • ca  alfàbrega borda, n f alt. sin.
  • ca  anagall blau, n m alt. sin.
  • ca  anagall de camp, n m alt. sin.
  • ca  anagall vermell, n m alt. sin.
  • ca  anagalls, n m pl alt. sin.
  • ca  borrissol, n m alt. sin.
  • ca  estrellada, n f alt. sin.
  • ca  gallinassa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pulmonia, n f alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • ca  mataconills, n m/f alt. sin.
  • ca  moragons, n m pl alt. sin.
  • ca  moragues, n f pl alt. sin.
  • ca  morró, n m alt. sin.
  • ca  morronets, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  morrons vermells, n m pl alt. sin.
  • ca  morruts, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa blava, n f alt. sin.
  • ca  picapoll, n m alt. sin.
  • ca  sabonera, n f alt. sin.
  • ca  tinya borda, n f alt. sin.
  • ca  borró, n m var. ling.
  • ca  borrons, n m pl var. ling.
  • ca  morage, n f var. ling.
  • ca  murró, n m var. ling.
  • ca  murrons, n m pl var. ling.
  • ca  murrons blaus, n m pl var. ling.
  • ca  murrons vermells, n m pl var. ling.
  • nc  Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

  • Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.
aruncus aruncus

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aruncus, n m
  • ca  barba de boc, n f alt. sin.
  • nc  Aruncus dioicus (Walter) Fernald
  • nc  Spiraea aruncus L. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aruncus, n m
  • ca  barba de boc, n f alt. sin.
  • nc  Aruncus dioicus (Walter) Fernald
  • nc  Spiraea aruncus L. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

aturar el joc aturar el joc

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/3/>

  • ca  aturar el joc, v intr
  • es  detener el juego
  • es  parar el juego
  • fr  arrêter le jeu
  • it  fermare il gioco
  • en  stop the game, to
  • de  das Spiel anhalten

<Esport > Esports de pilota > Futbol>

Definició
Detenir, l'àrbitre, el desenvolupament d'una jugada per una falta, per lesió, etc.