Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ferotgia" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  heretgia, n f
  • es  herejía
  • en  heresy
  • de  Häresie
  • de  Ketzerei

<Filosofia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  heretgia, n f

<Religions > Cristianisme>

Definició
Doctrina que s'oposa a allò que l'autoritat eclesiàstica admet com a intocable de la fe comuna i que, per tant, és rebutjat com a fals per l'Església.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  heretgia, n f
  • es  herejía

<Dret canònic>

Definició
Doctrina que l'Església considera contrària als propis dogmes, especialment quan tendeix a promoure un cisma o separació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El cànon 751 del Codi de dret canònic del 1983 estableix: «Hom anomena heretgia la negació pertinaç, un cop rebut el baptisme, d'una veritat que cal creure amb fe divina i catòlica, o un dubte pertinaç sobre aquesta veritat». D'altra banda, el mateix Codi tipifica el delicte d'heretgia en el cànon 1364, i el sanciona amb la pena d'excomunió latae sententiae. Tots dos cànons, a més, tracten també de l'apostasia i del cisma.
    Cal distingir entre heretgia i delicte d'heretgia, ja que les condicions legals per a un i per a l'altre cas no són idèntiques. En tots dos casos, el subjecte ha hagut de rebre el baptisme en l'Església catòlica, ja que el Codi només és d'aplicació als catòlics fidels (càn. 11).
    En el cas de l'heretgia o del cisma, la persona no vol deixar de ser cristiana (com sí que passa en el cas de l'apòstata), sinó que planteja una interpretació del contingut doctrinal del cristianisme que se'n separa fins a l'extrem que arriba a ser-hi incompatible, almenys tal com el defensa l'Església catòlica. L'element objectiu de l'heretgia és la negació o el dubte sobre alguna doctrina que l'Església ha definit com a dogma. En general, doncs, només les veritats de fe així definides provoquen heretgia en ser negades.
    Amb la negativa o el dubte no n'hi ha prou perquè hi hagi heretgia en dret canònic: cal que sigui pertinaç, és a dir, que es mantingui l'opinió contrària després de la constatació pública i després de la confrontació intel·lectual. Així és com actuaven els primers concilis ecumènics des del segle IV: l'aparició d'una doctrina dubtosa era sotmesa a examen i, finalment, es votava rebutjar-la, i es consolidava, per negació, la doctrina catòlica. Amb els temps, la potestat conciliar també s'ha atribuït als papes.
    El tipus delictiu canònic parteix del fet que hi ha negació o dubte pertinaç, però també cal afegir-hi la contumàcia i el coneixement penal, com en la resta de delictes que comporten una pena de censura. Per contumàcia s'entén l'advertiment formal de la incursió en el delicte, i per coneixement penal, la notícia que la persona té de la pròpia situació canònica provocada per la doctrina que practica; no cal que conegui els aspectes juridicotècnics, processals o substantius, ni la sanció concreta a què s'exposa, sinó que ha de saber simplement que l'heretgia és un tipus delictiu canònic.
    La pena per al delicte d'heretgia (com per al cisma o per a l'apostasia) és l'excomunió latae sententiae, és a dir, una pena imposada automàticament sense que calgui esperar la decisió de l'autoritat que la defineix o la imposa. A la pràctica, però, és inevitable la decisió de l'Església a l'hora de jutjar sobre la negació o el dubte a causa de les característiques pròpies de l'heretgia, que impliquen la confrontació doctrinal autoritzada. Només si l'heretgia es consolida i s'escampa (i provoca, doncs, el cisma), els subjectes batejats catòlics que lliurement i conscientment decideixen compartir la doctrina herètica un cop condemnada són sancionats amb excomunió latae sententiae.
    El bisbe diocesà o l'autoritat superior que imposa la pena d'excomunió és el responsable d'aixecar-lo. No obstant això, la persona catòlica excomunicada no perd l'últim lligam que l'uneix amb l'Església, o sigui, el baptisme, per molts anys que romangui en la situació irregular, perquè el retorn a la comunió sempre és possible, tot i que depèn de si rectifica. L'heretgia, si és notòria (és a dir, coneguda per tothom), comporta també la denegació d'exèquies eclesiàstiques (càn. 1184), ja que la celebració de ritus catòlics és absurda per a la persona que se separa de l'Església. Tanmateix, la norma cedeix davant de qualsevol indici raonable de penediment o d'intenció de retornar a la comunió eclesiàstica.
    Al llarg de la història de l'Església a Occident, sovint s'ha abusat de la figura de l'heretgia i s'ha impedit la llibertat religiosa o de consciència; l'abús, contrari al cristianisme originari, l'han comès tant les autoritats civils que volien una unitat politicoideològica, com les autoritats religioses. Més enllà del mal ús de la figura, els ordenaments estatals democràtics reconeixen a les esglésies i a les confessions religioses plena autonomia per a determinar el contingut de llur doctrina i per a regular la situació interna de llurs membres, fins i tot l'expulsió. Aquest punt de vista (Llei orgànica de llibertat religiosa, art. 2.1 i 6.1 i Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics, del 3 de gener de 1979, art. I,1) es deriva de l'aconfessionalitat o laïcitat de l'Estat (art. 16 Constitució espanyola), que impedeix als poders públics considerar o jutjar les doctrines religioses, llevat dels límits penals ordinaris (per exemple, els que afecten el delicte d'associació il·lícita).
    Des del punt de vista dels ordenaments religiosos interns i, per tant, del dret canònic, la sanció jurídica de l'heretgia o de les figures equivalents és imprescindible per a garantir els trets d'identitat més bàsics d'una opció religiosa concreta, per a servar la continuïtat i la integritat de llur doctrina. En aquest sentit, és una mesura necessària de protecció comunitària, com ho és per a qualsevol forma associativa voluntària.
taipan ferotge taipan ferotge

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  taipan ferotge, n m
  • en  fierce snake
  • en  inland taipan
  • en  small-scaled snake
  • en  Western taipan
  • nc  Oxyuranus microlepidotus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

tirà crestat ferotge tirà crestat ferotge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  tirà crestat ferotge, n m
  • es  copetón feroz
  • fr  tyran féroce
  • en  short-crested flycatcher
  • de  Kurzschopftyrann
  • nc  Myiarchus ferox

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>

tirà crestat ferotge tirà crestat ferotge

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  tirà crestat ferotge, n m
  • es  copetón feroz
  • fr  tyran féroce
  • en  short-crested flycatcher
  • de  Kurzschopftyrann
  • nc  Myiarchus ferox

<36.017 Ocells > Passeriformes > Tirànids>