Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ferrer" dins totes les àrees temàtiques

fermar fermar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  fermar, v tr
  • es  atar
  • fr  attacher
  • en  tether, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Lligar un animal amb una corretja o una cadena perquè no pugui fugir.
fermar fermar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  fermar, v tr
  • es  atar
  • fr  attacher
  • en  tether, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Lligar un animal amb una corretja o una cadena perquè no pugui fugir.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fermar, v tr
  • es  afianzar

<Dret>

Definició
Prestar fiança o caució.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'adquirent, abans de poder començar a gaudir de la propietat, ha de fermar l'adquisició mitjançant l'abonament de les arres.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fermar, v tr
  • es  afianzar

<Dret>

Definició
Establir {un tracte o conveni} amb seguretat i força legal.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els partits van fermar un pacte de governabilitat.
fermar fermar

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  fermar, v tr
  • ca  subjectar, v tr
  • es  sujetar, v tr
  • fr  soutenir, v tr
  • eu  finkatu
  • eu  lotu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

feroès feroès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  feroès
  • cod  føroyskt
  • ar  الفاروية
  • cy  Ffaröeg
  • de  Färöisch
  • en  Faroese
  • es  feroés
  • eu  faroera
  • fr  féringien
  • gl  feroés
  • gl  ferisc sin. compl.
  • gn  feroe
  • gn  ferisc sin. compl.
  • it  feroese
  • ja  フェロー語
  • nl  Faeröers
  • oc  feroés
  • pt  feroês
  • ru  Фарерский язык
  • sw  Faroese
  • tmh  Taferuwest
  • tmh  Taferiskt sin. compl.
  • zh  法罗语

<Indoeuropea > Germànica > Septentrional>, <Europa > Illes Fèroe>

Definició
Llengua escandinava parlada a les illes Fèroe, descendent de la que durant els segles IX i X hi van dur els noruecs, els avantpassats dels feroesos. A partir del segle XI les illes van dependre de Noruega, i des del XIV, de Dinamarca. Amb la Reforma protestant (segle XVI), el danès va desplaçar de les esglésies i dels tribunals la llengua del país, que es va deixar d'escriure i va esdevenir únicament parlada i, per tant, no apta per a usos formals.

Des del final del segle XVIII, però, hi va començar a haver un gran interès per la rica literatura oral feroesa i es van dur a terme els primers estudis sobre la llengua de les illes. A mitjan segle XIX es va adoptar una ortografia per a la llengua i es van posar les bases del feroès estàndard, basat en els diversos dialectes del país, cosa que va permetre el naixement de la literatura feroesa. Avui, l'idioma, que sempre ha estat la primera llengua dels feroesos en un país sense gairebé immigració, ha atès un grau important de normalització: és la llengua de l'administració, l'ensenyament, la premsa, la ràdio i la televisió, l'església i la vida cultural.
feroès feroès

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  feroès
  • en  Faeroese

<Localització > Fraseologia>

ferrador | ferradora ferrador | ferradora

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ferrador | ferradora, n m, f
  • es  herrador
  • fr  maréchal-ferrant
  • en  blacksmith
  • en  farrier

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Persona que ferra els cavalls i que s'ocupa de canviar o reparar les ferradures en mal estat durant la prova.
ferrador | ferradora ferrador | ferradora

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ferrador | ferradora, n m, f
  • es  herrador
  • fr  maréchal-ferrant
  • en  blacksmith
  • en  farrier

<Hípica>

Definició
Persona que ferra els cavalls.
ferrador | ferradora ferrador | ferradora

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ferrador | ferradora, n m, f
  • es  herrador
  • fr  maréchal-ferrant
  • en  blacksmith
  • en  farrier

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Ocupacions>

Definició
Persona que clava les ferradures a les peülles de cavalls, muls o ases per tal de protegir-les.