Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fervor" dins totes les àrees temàtiques
<11 Esports nàutics > Vela>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aferrar, v tr
- es aferrar
- fr ferler
- en furl, to
<Esport > 11 Esports nàutics > Vela>
Definició
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia als saboritzants, n f
- en allergy to flavor, n
- en allergy to flavour, n
- cod 402598002
<Al·lergologia>
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca aroma, n f
- es aroma, n m
- es aromatizante, n m
- fr arôme, n m
- en aroma, n
- en flavor, n
- en flavoring, n
- en flavour, n
- en flavouring, n
<Seguretat alimentària > Anàlisi del risc>
Definició
Nota
- 1. Les aromes són ingredients i, com a tals, han de figurar al llistat d'ingredients de l'etiquetatge del producte.
- 2. Les aromes no s'acostumen a consumir per separat.
- 3. Les aromes que s'utilitzen a la Unió Europea han de ser avaluades i autoritzades per a confirmar que són segures en les quantitats utilitzades, necessàries en els aliments en què s'autoritzen i no confonen el consumidor.
- 4. Les aromes es consideren ingredients tecnològics.
- 5. És un exemple d'aroma la quinina que s'afegeix a la tònica per a donar-li un gust amarg característic.
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca arrencar el bull, v intr
- es alzar el hervor
- es levantar el hervor
- fr commencer à bouillir
- en start to boil, to
<Procediments culinaris > Cocció > Bulls>
Definició
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca banda èpsilon, n f
- ca banda d'error, n f sin. compl.
- ca banda de Perkal, n f sin. compl.
- es banda de error
- es banda de Perkal
- es banda épsilon
- en epsilon band
- en error band
- en Perkal's band
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>
Definició
Nota
- El concepte de banda èpsilon, formulat per primer cop per Perkal l'any 1966, expressa la idea que no és possible una representació nítida sense gens d'error o incertesa i que, consegüentment, és més acurat treballar amb representacions que continguin una certa mesura de la incertesa de la mateixa representació. Així, una línia passa a ser considerada una banda d'un cert gruix. Fins a cert punt aquesta idea s'implementa en els algorismes topològics que sempre operen amb un valor de tolerància diferent de zero.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca banda èpsilon, n f
- ca banda d'error, n f sin. compl.
- ca banda de Perkal, n f sin. compl.
- es banda de error
- es banda de Perkal
- es banda épsilon
- en epsilon band
- en error band
- en Perkal's band
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial>
Definició
Nota
- El concepte de banda èpsilon, formulat per primer cop per Perkal l'any 1966, expressa la idea que no és possible una representació nítida sense gens d'error o incertesa i que, consegüentment, és més acurat treballar amb representacions que continguin una certa mesura de la incertesa de la mateixa representació. Així, una línia passa a ser considerada una banda d'un cert gruix. Fins a cert punt aquesta idea s'implementa en els algorismes topològics que sempre operen amb un valor de tolerància diferent de zero.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca banya de cérvol, n m
- es cuerno de ciervo
- nc Acropora polifera
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca banya de cérvol, n f
- en staghorn coral
- nc Acropora cervi cornis
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca banya de cervo, n f
- ca banya de cérvol, n f alt. sin.
- ca banyeta de cero, n f alt. sin.
- ca cervellina, n f alt. sin.
- ca cerverina, n f alt. sin.
- ca cervina, n f alt. sin.
- ca cervina vera, n f alt. sin.
- ca cornicelis, n m alt. sin.
- ca herba de la sang, n f alt. sin.
- ca herba de sang, n f alt. sin.
- ca morritort bord, n m alt. sin.
- nc Coronopus squamatus (Forssk.) Asch.
- nc Coronopus procumbens Gilib. var. ling.
- nc Senebiera coronopus (L.) Poir. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bufassa aràbiga, n f
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardot nervós, n m alt. sin.
- nc Onopordum nervosum Boiss.
<Botànica > compostes / asteràcies>
