Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "festa" dins totes les àrees temàtiques

dia festiu dia festiu

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dia festiu, n m
  • ca  festa, n f sin. compl.
  • es  día festivo
  • es  festivo

<Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Dia no feiner fixat en el calendari laboral.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • Es podria dir que els dies festius es marquen amb cercles concèntrics, ja que cada poder públic territorial en designa uns quants: l'Estat espanyol en fixa uns d'obligatoris per a tot el territori nacional i uns altres d'opcionals, susceptibles de ser canviats; la comunitat autònoma n'estableix uns altres i el municipi també en determina els seus. Cadascuna d'aquestes instàncies té un marge d'autonomia limitat, perquè només pot variar els que l'Estat no ha establert com a obligatoris i afegir-hi un nombre màxim de noves festes que també és predeterminat per l'Estat espanyol, per tal d'evitar que una comunitat autònoma o un municipi determinat tingui més dies festius que els altres.
    Els dies festius són igualment retribuïts com si fossin laborables. Atès que els treballadors tenen dret a un dia i mig de descans setmanal, s'ha establert que, com a norma general (que admet excepcions segons la necessitat d'organització de l'empresa), siguin festius tots els diumenges; a més, es donarà festa (però no es considerarà dia festiu), i depenent de cada empresa, o bé el dissabte a la tarda, o bé el dilluns al matí, per tal que el dia i mig de descans setmanal sigui continuat, tot i que també aquest punt és flexible per qüestions organitzatives.
    A l'Estat espanyol s'ha pres la tradició cristiana que marcava no treballar ni fer cap tasca manual ni els diumenges ni els dies assenyalats per l'Església catòlica com a festivitat religiosa, perquè s'havia d'anar a missa i dedicar-los al Senyor. Es tractava d'un costum heretat de la llei jueva. Actualment moltes de les festivitats civils encara coincideixen amb festivitats religioses catòliques, però no pel fet de ser-ho (la qual cosa seria contrària al principi d'aconfessionalitat de l'Estat que recull l'article 16.3 de la Constitució espanyola (CE), sinó perquè s'han convertit o bé en festes patronals o bé en festes tradicionals i populars; fins i tot, el fet que es mantinguin el diumenge com a dia festiu en general ja no té res a veure amb la festivitat religiosa, sinó més aviat amb la festivitat sociològica. S'han de tenir molt presents els dies festius per tal de comptar els terminis legals, perquè quan es fixen en dies hàbils, els festius són inhàbils i no computen. Si el termini es determinés en dies naturals, com es computen tots, no s'haurien de tenir en compte.
    En l'àmbit del dret mercantil els dies festius comporten molts problemes, especialment a l'hora de determinar els dies possibles d'obertura dels comerços. La celebració de les festivitats religioses forma part del contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, reconegut genèricament en l'article 16 de la CE. Per tal de respectar la llibertat religiosa de tothom, com que la major part de dies festius són coincidents amb festivitats catòliques, s'ha establert en els diferents acords de cooperació, signats per l'Estat espanyol amb confessions no catòliques, la possibilitat de modificar-los a canvi de festivitats pròpies de la confessió, sempre que hi hagi un acord previ entre l'empresa i els treballadors; l'empresa està obligada a procurar el canvi, si les característiques i l'organització de l'empresa ho fan factible.
    Actualment hi ha un màxim de catorze dies festius a l'any -a més dels diumenges-, dos dels quals són fixats pel municipi. Les festes fixes d'àmbit estatal són el dia de Nadal (25 de desembre), el dia d'Any Nou (1 de gener), el Dia Internacional dels Treballadors (1 de maig) i el Dia de la Hispanitat (12 d'octubre). Les vuit que resten les fixa el Govern de l'Estat reglamentàriament, d'entre dates tradicionalment festives; si alguna es produeix entre setmana, el Govern la pot traslladar al dilluns, i si alguna coincideix en diumenge, també es pot traslladar al dilluns immediatament posterior. Aquests dies festius fixats reglamentàriament, i qualsevol de les festes obligatòries estatals que coincideixen en diumenge, la comunitat autònoma els pot canviar per les festivitats pròpies. Si una comunitat autònoma no pot incorporar totes les seves festes tradicionals perquè no hi ha prou dies festius estatals coincidents en diumenge, en pot fixar una de més, amb caràcter recuperable.
    La legislació que s'aplica al tema és l'Estatut dels treballadors i el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (art. 37); l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, del 3 de gener de 1979, sobre assumptes jurídics (art. 3); la Llei 24/1992, del 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de cooperació de l'Estat amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (art. 12); la Llei 24/1992, del 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de cooperació de l'Estat amb la Federació de Comunitats Israelianes d'Espanya (art. 12); la Llei 24/1992, del 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya (art. 12), i la Llei orgànica de llibertat religiosa (art. 2.1.b). Algunes de les sentències del Tribunal Constitucional més significatives sobre la qüestió són les següents: STC 19/1985, del 13 de febrer i STC 1/1985, del 25 de gener.
dia festiu dia festiu

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  dia festiu, n m
  • ca  festa, n f sin. compl.
  • es  día de fiesta
  • es  día festivo
  • es  fiesta
  • fr  jour férié
  • en  holiday
  • en  legal holiday
  • en  public holiday
  • en  statutory holiday

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>

Definició
Dia que sol coincidir amb una data assenyalada de tipus religiós o civil i que no és feiner.
dia festiu dia festiu

<Dret laboral i de la seguretat social>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  dia festiu, n m
  • ca  festa, n f sin. compl.
  • ca  festiu, n m sin. compl.
  • es  día festivo, n m
  • es  festivo, n m sin. compl.

<Dret laboral i de la seguretat social>

festa festa

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
Aquesta obra és un avançament del diccionari complet, en curs d'elaboració.

  • ca  festa, n f
  • es  fiesta
  • en  feast

<Lleure i consum > Turisme, lleure i diversió>, <Religió > Cerimonials i rituals religiosos>

Definició
Celebració en honor o memòria d'un esdeveniment, una persona o un déu que té lloc en temps de lleure i en la qual participa col·lectivament un grup d'individus.
festa festa

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hoteleria i turisme. Barcelona: Edicions 62: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 201 p. (Diccionaris i obres de referència; 21)
ISBN 84-297-4994-2; 84-393-5573-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  festa, n f
  • es  fiesta
  • fr  fête
  • en  party
  • de  Fest

<Hoteleria i turisme > Oferta complementària > Oferta lúdica>

Definició
Acte organitzat en què se sol celebrar algun esdeveniment i en el qual participa un grup més o menys nombrós de persones, que pot incloure un ball, un espectacle, etc.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  festa, n f
  • ca  festeig, n m sin. compl.
  • es  festejo

<Lleure > Espectacles>

Definició
Celebració taurina que pot classificar-se com a espectacle reglamentat celebrat en una plaça de toros o bé que té lloc, de forma popular, al carrer.

Nota

  • Generalment, festa taurina o festeig taurí.
  • Usat generalment en plural.
festa festa

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  festa, n f
  • es  fiesta
  • en  feast

<Antropologia>

Definició
Celebració d'un esdeveniment o realització d'accions recurrents que tenen lloc en temps de lleure i en les quals participa col·lectivament un grup d'individus.