Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "festí" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de festa major
- es ensalada de fiestas
- fr salade de jour de fête
- it insalata del giorno di festa
- en bank holiday salad
- de Festtagssalat
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Filosofia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca destí, n m
- es destino
- en destiny
- en fate
- de Geschick
- de Schicksal
<Filosofia>
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dia festiu, n m
- ca festa, n f sin. compl.
- ca festiu, n m sin. compl.
- es día festivo, n m
- es festivo, n m sin. compl.
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca dia festiu, n m
- ca festa, n f sin. compl.
- es día de fiesta
- es día festivo
- es fiesta
- fr jour férié
- en holiday
- en legal holiday
- en public holiday
- en statutory holiday
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dia festiu, n m
- ca festa, n f sin. compl.
- es día festivo
- es festivo
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
Es podria dir que els dies festius es marquen amb cercles concèntrics, ja que cada poder públic territorial en designa uns quants: l'Estat espanyol en fixa uns d'obligatoris per a tot el territori nacional i uns altres d'opcionals, susceptibles de ser canviats; la comunitat autònoma n'estableix uns altres i el municipi també en determina els seus. Cadascuna d'aquestes instàncies té un marge d'autonomia limitat, perquè només pot variar els que l'Estat no ha establert com a obligatoris i afegir-hi un nombre màxim de noves festes que també és predeterminat per l'Estat espanyol, per tal d'evitar que una comunitat autònoma o un municipi determinat tingui més dies festius que els altres.
Els dies festius són igualment retribuïts com si fossin laborables. Atès que els treballadors tenen dret a un dia i mig de descans setmanal, s'ha establert que, com a norma general (que admet excepcions segons la necessitat d'organització de l'empresa), siguin festius tots els diumenges; a més, es donarà festa (però no es considerarà dia festiu), i depenent de cada empresa, o bé el dissabte a la tarda, o bé el dilluns al matí, per tal que el dia i mig de descans setmanal sigui continuat, tot i que també aquest punt és flexible per qüestions organitzatives.
A l'Estat espanyol s'ha pres la tradició cristiana que marcava no treballar ni fer cap tasca manual ni els diumenges ni els dies assenyalats per l'Església catòlica com a festivitat religiosa, perquè s'havia d'anar a missa i dedicar-los al Senyor. Es tractava d'un costum heretat de la llei jueva. Actualment moltes de les festivitats civils encara coincideixen amb festivitats religioses catòliques, però no pel fet de ser-ho (la qual cosa seria contrària al principi d'aconfessionalitat de l'Estat que recull l'article 16.3 de la Constitució espanyola (CE), sinó perquè s'han convertit o bé en festes patronals o bé en festes tradicionals i populars; fins i tot, el fet que es mantinguin el diumenge com a dia festiu en general ja no té res a veure amb la festivitat religiosa, sinó més aviat amb la festivitat sociològica. S'han de tenir molt presents els dies festius per tal de comptar els terminis legals, perquè quan es fixen en dies hàbils, els festius són inhàbils i no computen. Si el termini es determinés en dies naturals, com es computen tots, no s'haurien de tenir en compte.
En l'àmbit del dret mercantil els dies festius comporten molts problemes, especialment a l'hora de determinar els dies possibles d'obertura dels comerços. La celebració de les festivitats religioses forma part del contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, reconegut genèricament en l'article 16 de la CE. Per tal de respectar la llibertat religiosa de tothom, com que la major part de dies festius són coincidents amb festivitats catòliques, s'ha establert en els diferents acords de cooperació, signats per l'Estat espanyol amb confessions no catòliques, la possibilitat de modificar-los a canvi de festivitats pròpies de la confessió, sempre que hi hagi un acord previ entre l'empresa i els treballadors; l'empresa està obligada a procurar el canvi, si les característiques i l'organització de l'empresa ho fan factible.
Actualment hi ha un màxim de catorze dies festius a l'any -a més dels diumenges-, dos dels quals són fixats pel municipi. Les festes fixes d'àmbit estatal són el dia de Nadal (25 de desembre), el dia d'Any Nou (1 de gener), el Dia Internacional dels Treballadors (1 de maig) i el Dia de la Hispanitat (12 d'octubre). Les vuit que resten les fixa el Govern de l'Estat reglamentàriament, d'entre dates tradicionalment festives; si alguna es produeix entre setmana, el Govern la pot traslladar al dilluns, i si alguna coincideix en diumenge, també es pot traslladar al dilluns immediatament posterior. Aquests dies festius fixats reglamentàriament, i qualsevol de les festes obligatòries estatals que coincideixen en diumenge, la comunitat autònoma els pot canviar per les festivitats pròpies. Si una comunitat autònoma no pot incorporar totes les seves festes tradicionals perquè no hi ha prou dies festius estatals coincidents en diumenge, en pot fixar una de més, amb caràcter recuperable.
La legislació que s'aplica al tema és l'Estatut dels treballadors i el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors (art. 37); l'Acord entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, del 3 de gener de 1979, sobre assumptes jurídics (art. 3); la Llei 24/1992, del 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de cooperació de l'Estat amb la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya (art. 12); la Llei 24/1992, del 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de cooperació de l'Estat amb la Federació de Comunitats Israelianes d'Espanya (art. 12); la Llei 24/1992, del 10 de novembre, per la qual s'aprova l'Acord de cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica d'Espanya (art. 12), i la Llei orgànica de llibertat religiosa (art. 2.1.b). Algunes de les sentències del Tribunal Constitucional més significatives sobre la qüestió són les següents: STC 19/1985, del 13 de febrer i STC 1/1985, del 25 de gener.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estonià
- cod eesti
- ar الأستونية
- cy Estoneg
- de Estnisch
- en Estonian
- es estonio
- eu estoniera
- fr estonien
- gl estoniano
- gn estónio
- it estone
- ja エストニア語
- nl Ests
- nl Estlands sin. compl.
- nl Ests sin. compl.
- oc estonian
- pt estónio
- pt estoniano sin. compl.
- pt estónico sin. compl.
- ru Эстонский язык
- sw Estonian
- tmh Tistunit
- zh 爱沙尼亚语
<Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Baltofinès>, <Europa > Estònia>
Definició
Els primers textos en estonià daten del segle XVI. El primer document conegut en estonià és del 1525, però no es conserva. Es conserven onze pàgines fragmentades del catecisme luterà publicat el 1535, escrit pel pastor alemany Simon Wanradt i traduït a l'estonià pel clergue Johan Koell.
L'estonià consta de dos blocs dialectals, el meridional i el septentrional. La llengua estàndard es basa en la varietat central del bloc septentrional. La llengua es va establir definitivament durant el primer terç del segle XX. Les diferències entre els dos blocs dialectals són molt grans, raó per la qual alguns autors els consideren llengües independents. El dialecte meridional de Vôru, parlat al sud-est del país, difereix molt de l'estàndard.
Com a resultat del sistema educatiu estonià i dels mitjans de comunicació, els dialectes estonians s'estan assimilant de forma remarcable. Tots els parlants d'estonià són competents en estonià escrit.
L'any 2004, el govern estonià va aprovar l'Estratègia de Desenvolupament de la Llengua Estoniana (2004-2010), amb l'objectiu de desenvolupar les àrees següents: terminologia específica en estonià per als diversos àmbits de la recerca, educació superior en estonià i suport tecnològic per a la llengua (recursos lingüístics, programari lingüístic i sistemes d'enginyeria lingüística). Durant l'any 2010 es preveu l'aprovació de les noves estratègies per al període 2011-2017.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fer festa
- es hacer fiesta
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Demà farà festa perquè se'n va a un congrés de dret civil.
<Lleure > Espectacles>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca festa, n f
- ca festeig, n m sin. compl.
- es festejo
<Lleure > Espectacles>
Definició
Nota
- Generalment, festa taurina o festeig taurí.
- Usat generalment en plural.
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca festa, n f
- es fiesta
- en feast
<Antropologia>
Definició
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca festa, n f
- es fiesta, n f
- fr fête, n f
- en party, n
- de Fest, n n
<Turisme > Activitats turístiques>
