Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "feu" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  feu, n m
  • es  feudo

<Història>

Definició
Contracte pel qual un senyor feudal concedia terres o rendes en usdefruit, obligant a qui les rebia a guardar fidelitat de vassall i a prestar alguns serveis personals.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  feu, n m
  • es  feudo, n m

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  feu, n m
  • es  feudo

<Història del dret>

Definició
Conveni pactat entre dues persones nobles, l'una de les quals, el senyor o senyora feudal, rebia de l'altra, el vassall o vassalla, la prestació d'homenatge, amb el jurament de fidelitat corresponent, en canvi de lliurar-li un domini real.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Un feu era un domini útil i condicionat sobre terres i béns cedits per un senyor a algú mitjançant un conveni en virtut del qual qui rep els béns esdevé vassall del senyor, s'obliga a prestar-li homenatge i adquireix vers ell altres obligacions de caràcter civil i militar, i, a canvi, el senyor resta obligat a garantir justícia i protecció personal i patrimonial al vassall i a la seva família.
    Originàriament, abans de l'any 1000, els feus eren béns públics pertanyents al fisc, i eren concedits en benefici pels monarques als funcionaris o als agents de l'autoritat. Els comtes i llurs subalterns (vescomtes o veguers) s'ocupaven d'administrar la terra de feu, les rendes de la qual servien per a pagar i mantenir els funcionaris públics.
    Tot territori verge pertanyia als comtes o al rei com a terra fiscal. Quan un grup de pagesos iniciava l'aprisió d'un indret, els comtes hi enviaven un noble delegat anomenat veguer -o bé escollien com a tal el més important dels aprisiadors de l'indret- que delimita una circumscripció (castrum) per a enquadrar-hi els repobladors. En un punt estratègic erigia un castell per a defensar-los i, de les terres encara inexplotades, rebia dels comtes un lot ampli, el feu, per a mantenir-se ell i els seus successors.
    Així, doncs, la terra de feu només podia ser posseïda per qui tenia un càrrec públic i no podia ser dividida, però sí venuda i donada en herència com qualsevol alou, sempre que tingués el vistiplau dels tribunals comtals. Amb tot, a partir dels descendents de Guifré el Pelós i, paral·lelament al procés d'afebliment dels reis carolingis, cada vegada fou més difícil fer distinció entre els béns fiscals i els béns patrimonials. Seguint la tendència de la patrimonialització de la sobirania, els comtes catalans passaren a considerar els béns del fisc com a alous propis. La noció de domini públic s'acabà perdent a finals del segle X o a principis del segle XI, si és que no romangué absorbida dins la propietat privada. Arran de la posterior crisi de l'autoritat comtal, els veguers esdevingueren senyors, i els feus d'origen públic passaren a formar part dels grans dominis aristocràtics.
    Així, de resultes de la revolució feudal del segle XI, els feus van adquirir un altre significat, en tant que béns concedits privadament pels senyors als seus vassalls a canvi de serveis militars i d'altres obligacions vassallàtiques. El feu era l'element real del contracte vassallàtic i equivalia a una tinença militar. La repartició de feus entre la classe feudal era una manera de redistribuir l'excedent i de fer ostensible la seva jerarquització interna, ja que la riquesa de la donació havia de ser proporcional a la categoria o a l'estatus de la persona beneficiària: en els graons més baixos de la noblesa es configuraven els feus de castlania i els feus de cavalleria, les porcions cedides als castlans i a llur mainada de cavallers. Si usualment el lliurament d'un feu es traduïa en la donació de terres, no es pot oblidar que hi hagué altres formes de retribució de serveis, com ara els feus de borsa, també anomenats feus renda o feus soldada.
    Els feus que els senyors concedien als seus vassalls podien ser de tipus diversos: un castell, un lloc o un predi. Si es tractava d'un castell o un lloc, la finalitat de la concessió era que els feudataris els custodiessin i que, a més, prestessin algun servei de caràcter militar al senyor. En el cas dels predis, se solien donar com a retribució als vassalls per a serveis militars prestats.
    Els feudataris tenien la obligació de jurar fidelitat al senyor, i també de restituir-li la potestat quan ho reclamés, sota pena de delicte de traïció en el cas de la infeudació de castells per a la seva custòdia. A voltes els feudataris també subinfeudaven part de llurs feus a vassalls seus, per tal de poder fer front a llurs obligacions.
    La institució d'un feu suposava la concessió d'un predi d'importància diferent, segons els casos, la qual cosa significava que s'establia una relació entre la situació jurídica dels feudataris i la dels emfiteutes, però el que els distingia era el fet que els feudataris no pagaven una pensió en diners sinó que llur pagament era l'obligació a prestar-li serveis de caràcter militar.
    A diferència de la concessió emfitèutica, però, la titularitat dels feudataris sobre la cosa que els havia estat infeudada era més limitada, ja que la successió en el feu sempre estava en relació amb la voluntat del senyor de mantenir-la o no.
foc foc

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  foc, n m
  • es  fuego, n m
  • fr  feu, n m
  • en  fire, n

<Enginyeria forestal>

foguera foguera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  foguera, n f
  • es  hoguera, n f
  • fr  feu, n m
  • en  bonfire, n

<Enginyeria forestal>

incendi incendi

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  incendi, n m
  • ca  foc, n m sin. compl.
  • es  fuego, n m
  • es  incendio, n m
  • fr  feu, n m
  • fr  incendie, n m
  • en  fire, n

<Bombers > Sinistres>

Definició
Foc violent que es propaga i fa estralls.
incendi incendi

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  incendi, n m
  • es  incendio
  • fr  feu
  • fr  incendie
  • en  fire

<Trànsit > Seguretat viària > Accidents > Factors>

Definició
Foc que crema un vehicle com a conseqüència d'un accident de trànsit o d'una avaria mecànica.
llum llum

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>

  • ca  llum, n m
  • es  luz
  • fr  feu
  • en  light

<Trànsit > Vehicle > Elements de seguretat>

Definició
Dispositiu lluminós d'un vehicle, utilitzat per a il·luminar la via, indicar una posició o una maniobra, il·luminar una part del vehicle, etc.
semàfor semàfor

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  semàfor, n m
  • es  semáforo
  • fr  feu
  • en  traffic light

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>

Definició
Aparell de senyalització lluminosa utilitzat per a indicar la sortida al saltador d'una competició de salt de trampolí.
semàfor semàfor

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir amb arc. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 12)
ISBN 84-7739-230-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  semàfor, n m
  • es  semáforo
  • fr  feu
  • en  light

<Esport > Tir > Tir amb arc>

Definició
Aparell de senyalització que consta de tres llums de color vermell, groc i verd, que serveix per a controlar el temps de tir.