Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "figa" dins totes les àrees temàtiques
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca figa, n f
- es higo, n m
- fr figue, n f
- pt figo, n m
- en fig, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Fruita>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca figa, n f
- es redoma
- fr cornue
- fr poire
<Utillatge de cuina>
Definició
<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca figa, n f
<Endocrinologia i nutrició>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera, n f
- ca figa (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuer, n m sin. compl.
- ca bacora (infructescència), n f alt. sin.
- ca figa, n f alt. sin.
- ca figaflor (infructescència), n f alt. sin.
- ca figó (infructescència verda o immadura), n m alt. sin.
- ca figuera comuna, n f alt. sin.
- ca figuera de cristià, n f alt. sin.
- ca figues (fruit), n f pl alt. sin.
- ca figues de cristià (infructescència), n f pl alt. sin.
- ca figonera, n f var. ling.
- nc Ficus carica L.
<Botànica > moràcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races de fi ga: afartapobres, bordissot (figa de bordissot), cucarella, figa d'acre, figa de bacó, figa de la carabasseta, figa de tres fan càrrega, paratjal i saiola. MASCLANS remet el lector a l'entrada figa de DCVB-E («vegeu al Dicc. Moll una extensa llista de cultivars d'aquesta espècie»), on es recullen els noms següents: figa Acre (d'Acre), figa agostenca (bostenca, d'agost o ostenca), figa alacantina (alagantina o galantina), figa albacor, figa alenyana, figa alfarenca, figa algerina (angelina o d'Alger), figa bacora, figa bergunya, figa blanca, figa blanca-poma, figa blancassa, figa blanquella (blanqueta), figa bordissot blanca (de Fraga), figa botanda, figa calderona, figa capoll-curt, figa capoll-llarg, figa carabasseta, figa carlina, figa catalana, figa cendrosa, figa cocorella (cucarella), figa coll de beata (coll de frare), figa concorrella (cucurrella), figa corquellera, figa cul de ruc, figa d'En Sala, figa d'hortella (de la tira), figa d'ull de perdiu, figa de bacó, figa de bec de perdiu, figa de bell cuiro, figa de Burjassot (bordissot), figa de cameta, figa de coll de dama (coll de senyora), figa de geniva de mort, figa de la filera, figa de la goteta de la mel, figa de la llei, figa de la Mare de Déu de Lluc, figa de la pell verda, figa de la pera, figa de la roca, figa de la senyora, figa de l'Empordà, figa de molla vermella, figa de mort, figa de Pamis, figa de pit de reina, figa de pom, figa de porc (porquenya), figa de rei, figa de sa Font de Balafi, figa de sarró de pastor, figa de set cotnes, figa de tres-fan-càrrega (de sis-fan-carga), figa deiana, figa del peçonet, figa del sen Jaume gran, figa dolça, figa fartabelitre (afartapobles), figa flor (de flor o de Sant Joan), figa frare-llec, figa gargeliga, figa garrofala, figa gavatxona, figa geganta, figa hivernenca (hivernesca o vernesca), figa julienca, figa llimonenca, figa maellana, figa martinenca, figa masclenya, figa modronya, figa morcienca, figa morisca, figa napolitana (napoletana o poletana), figa naueta, figa negra, figa negrella, figa parejal (paletjal o paratjal), figa pecadora, figa pèl de bou, figa perdigona, figa reneca, figa rogeta, figa roja, figa rotgisca, figa sang de rossí, figa sarrona (sarronenca), figa segarrera (segarrenca), figa sejola, figa sitcel (de set cels, sitcelis o xitxelis), figa tendral, figa vacal (bocal), figa verdal i figa xereca.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera, n f
- ca figa (infructescència), n f sin. compl.
- ca figuer, n m sin. compl.
- ca bacora (infructescència), n f alt. sin.
- ca figa, n f alt. sin.
- ca figaflor (infructescència), n f alt. sin.
- ca figó (infructescència verda o immadura), n m alt. sin.
- ca figuera comuna, n f alt. sin.
- ca figuera de cristià, n f alt. sin.
- ca figues (fruit), n f pl alt. sin.
- ca figues de cristià (infructescència), n f pl alt. sin.
- ca figonera, n f var. ling.
- nc Ficus carica L.
<Botànica > moràcies>
Nota
- DIEC2-E recull els noms següents per a races de fi ga: afartapobres, bordissot (figa de bordissot), cucarella, figa d'acre, figa de bacó, figa de la carabasseta, figa de tres fan càrrega, paratjal i saiola. MASCLANS remet el lector a l'entrada figa de DCVB-E («vegeu al Dicc. Moll una extensa llista de cultivars d'aquesta espècie»), on es recullen els noms següents: figa Acre (d'Acre), figa agostenca (bostenca, d'agost o ostenca), figa alacantina (alagantina o galantina), figa albacor, figa alenyana, figa alfarenca, figa algerina (angelina o d'Alger), figa bacora, figa bergunya, figa blanca, figa blanca-poma, figa blancassa, figa blanquella (blanqueta), figa bordissot blanca (de Fraga), figa botanda, figa calderona, figa capoll-curt, figa capoll-llarg, figa carabasseta, figa carlina, figa catalana, figa cendrosa, figa cocorella (cucarella), figa coll de beata (coll de frare), figa concorrella (cucurrella), figa corquellera, figa cul de ruc, figa d'En Sala, figa d'hortella (de la tira), figa d'ull de perdiu, figa de bacó, figa de bec de perdiu, figa de bell cuiro, figa de Burjassot (bordissot), figa de cameta, figa de coll de dama (coll de senyora), figa de geniva de mort, figa de la filera, figa de la goteta de la mel, figa de la llei, figa de la Mare de Déu de Lluc, figa de la pell verda, figa de la pera, figa de la roca, figa de la senyora, figa de l'Empordà, figa de molla vermella, figa de mort, figa de Pamis, figa de pit de reina, figa de pom, figa de porc (porquenya), figa de rei, figa de sa Font de Balafi, figa de sarró de pastor, figa de set cotnes, figa de tres-fan-càrrega (de sis-fan-carga), figa deiana, figa del peçonet, figa del sen Jaume gran, figa dolça, figa fartabelitre (afartapobles), figa flor (de flor o de Sant Joan), figa frare-llec, figa gargeliga, figa garrofala, figa gavatxona, figa geganta, figa hivernenca (hivernesca o vernesca), figa julienca, figa llimonenca, figa maellana, figa martinenca, figa masclenya, figa modronya, figa morcienca, figa morisca, figa napolitana (napoletana o poletana), figa naueta, figa negra, figa negrella, figa parejal (paletjal o paratjal), figa pecadora, figa pèl de bou, figa perdigona, figa reneca, figa rogeta, figa roja, figa rotgisca, figa sang de rossí, figa sarrona (sarronenca), figa segarrera (segarrenca), figa sejola, figa sitcel (de set cels, sitcelis o xitxelis), figa tendral, figa vacal (bocal), figa verdal i figa xereca.
