Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fillet" dins totes les àrees temàtiques

celleta celleta

<Parts i accessoris dels instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  celleta, n f
  • es  ceja
  • es  cejilla
  • fr  sillet
  • en  nut

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals > Parts i accessoris dels instruments musicals>

celleta celleta

<Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  celleta, n f
  • es  ceja
  • es  cejilla
  • es  cejuela
  • fr  sillet
  • en  nut

<Música > Instruments musicals>

Definició
Peça situada a l'extrem superior del mànec d'alguns instruments cordòfons que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l'extrem superior.
celleta celleta

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  celleta, n f
  • ca  os, n m sin. compl.
  • es  ceja, n f
  • es  cejilla, n f
  • es  cejuela, n f
  • fr  sillet de tête, n f
  • en  nut, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Guitarra>

Definició
Peça, tradicionalment d'os, situada entre el diapasó i el claviller d'una guitarra, la qual delimita la longitud de la corda i l'aixeca per impedir que, en vibrar, fregui amb el diapasó.
celleta del cordal celleta del cordal

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  celleta del cordal, n f
  • ca  celleta inferior, n f
  • es  cejilla del cordal, n f
  • es  cejilla inferior, n f
  • fr  sillet inférieur, n m
  • en  saddle, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel>

Definició
Llistonet travesser, habitualment fet de banús, situat a l'extrem inferior del cordal d'un violí o violoncel, que evita que la tapa harmònica es faci malbé pel lligall del cordal.
celleta superior celleta superior

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  celleta superior, n f
  • ca  celleta de dalt, n f sin. compl.
  • ca  celleta del batedor, n f sin. compl.
  • es  cejilla, n f
  • es  cejilla del diapasón, n f
  • fr  sillet, n m
  • fr  sillet de tête, n m
  • en  nut, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel>

Definició
Peça travessera amb forma de llistonet situada a l'extrem superior del mànec d'un violí o un violoncel, entre el claviller i el batedor, que eleva les cordes i les manté espaiades.
Chaetodon miliaris Chaetodon miliaris

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  Chaetodon miliaris
  • fr  poisson-papillon grains de millet
  • en  lemon butterflyfish
  • en  millet butterflyfish
  • en  millet-seed butterflyfish
  • nc  Chaetodon miliaris

<Zoologia > Peixos>

Nota

  • Peix de la família dels quetodòntids.
  • Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.
congre dolç congre dolç

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • es  congrio dulce
  • en  blacktailed conger
  • nc  Gnathopis mystax

<Peixos>

congre dolç congre dolç

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de roca, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Gnathophis mystax
  • nc  Conger mystax var. ling.
  • nc  Gnathopis mystax var. ling.
  • nc  Gnatophis mystax var. ling.
  • es  congrio dulce
  • fr  congre bec-fin
  • en  blacktailed conger
  • en  thinlip conger

<Peixos > Còngrids>

congre dolç congre dolç

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  congre dolç, n m
  • ca  congre, n m sin. compl.
  • ca  congre de roca, n m sin. compl.
  • ca  congre de sucre, n m sin. compl.
  • ca  congre serpenter, n m sin. compl.
  • ca  congre serpeter, n m sin. compl.
  • ca  pillet de platja, n m sin. compl.
  • ca  serp de mar, n f sin. compl.
  • ca  congre dols, n m var. ling.
  • ca  congre serpeté, n m var. ling.
  • nc  Gnathophis mystax
  • nc  Conger mystax var. ling.
  • nc  Gnathopis mystax var. ling.
  • nc  Gnatophis mystax var. ling.
  • es  congrio dulce
  • fr  congre bec-fin
  • en  blacktailed conger
  • en  thinlip conger

<Peixos > Còngrids>

cromosoma fill cromosoma fill

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Cromosomes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cromosoma fill, n m
  • es  cromosoma hijo, n m
  • fr  chromosome fille, n m
  • en  daughter chromosome, n

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Cromosomes>

Definició
Cadascun dels cromosomes que apareixen en l'anafase, com a resultat de la separació de les dues cromàtides germanes de cada cromosoma mitòtic o meiòtic.