Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca fíl·ler, n m
es filler
fr filler
en filler
de Filler

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca fíl·ler, n m
es filler
es polvo mineral
en filler

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició

Fracció dels ^àrids^ inferior a 0,063 mm que per la seva elevada superfície específica té un paper fonamental en el comportament de les ^mescles bituminoses^, en funció de la seva naturalesa, de la seva finor, de la seva activitat i de la proporció en què entra a formar part de la mescla.

El fíl·ler emprat en les mescles bituminoses pot ser el contingut en els àrids, procedent de la seva trituració (fíl·ler natural o de recuperació, pel fet de ser extret pel tiratge d'aire a l'interior del tambor assecador de les plantes asfàltiques i recuperat als ^col·lectors de pols^) o un d'especialment preparat per a aquesta finalitat (fíl·ler d'aportació).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Glossari de sabors del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/201/>

ca fònio, n m
es digitaria
es digitaria banca
es fonio
es mijo fonio
fr fonio
fr fonio blanc
en acha
en fonio
en fonio millet
en fundi
en hungry rice

Definició

Gra d'una planta herbàcia anual de la família de les gramínies, originària de l'Àfrica occidental, utilitzat en l'alimentació humana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca fònio, n m
ca forcadella fònio, n f sin. compl.
es digitaria, n f
es digitaria blanca, n f
es fonio, n m
es funde, n m
es mijo fonio, n m
fr fogno, n m
fr fonio, n m
fr fonio blanc, n m
fr millet digitaire, n m
fr petit mil, n m
it fogno, n m
it fonio, n m
en acha, n
en acha grass, n
en fingergrass, n
en fonio, n
en fonio millet, n
en fundi, n
en hungry millet, n
en hungry rice, n
en white ache, n
en white fonio, n
nc Digitaria exilis

<Botànica>

Definició

Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, originària de l'Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d'alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules sense pèls amb una sola bràctea i cariopsi amb l'àpex apiculat, que es cultiva com a cereal.

Nota

1. El gra del fònio també s'anomena fònio.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca fònio, n m
es digitaria, n f
es digitaria blanca, n f
es fonio, n m
es mijo fonio, n m
fr fonio, n m
fr fonio blanc, n m
en acha, n
en fonio, n
en fonio millet, n
en fundi, n
en hungry rice, n

<Agricultura > Conreus>

Definició

Gra del fònio, utilitzat en l'alimentació humana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca farciment, n m
es relleno
fr bourrage
en filler
de Füllung
de Zwickelausfüllung

Definició

Matèria utilitzada per a omplir els intersticis existents entre els components d'un cable multipolar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca farciment, n m
es relleno
fr bourrage
en filler
de Füllung
de Zwickelausfüllung

<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca filamaria, n f
ca agulletes, n f pl sin. compl.
ca bec de cigonya, n m sin. compl.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulles de Maria, n f pl alt. sin.
ca agulles maries, n f pl alt. sin.
ca agulleta, n f alt. sin.
ca agulletes de pastor, n f pl alt. sin.
ca agulletes roges, n f pl alt. sin.
ca agulloles, n f pl alt. sin.
ca curripeus, n m alt. sin.
ca dentetes de conill, n f pl alt. sin.
ca espantanovies, n m/f alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca gerani bord, n m alt. sin.
ca gerani filamaria, n m alt. sin.
ca herba d'agulles, n f alt. sin.
ca herba del queixal, n f alt. sin.
ca malví de pic de pardal, n m alt. sin.
ca rellotgera, n f alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca ulleres, n f pl alt. sin.
ca aülles, n f pl var. ling.
ca aülles de Maria, n f pl var. ling.
ca fila maria, n f var. ling.
ca filles maries, n f pl var. ling.
ca gulletes, n f pl var. ling.
ca herba del quixal, n f var. ling.
ca maria fila, n f var. ling.
ca maries files, n f pl var. ling.
ca rellongera, n f var. ling.
ca rellongeres, n f pl var. ling.
ca rellonget de masero, n m var. ling.
ca rellongets, n m pl var. ling.
ca rellotget de masero, n m var. ling.
ca tenedor, n m var. ling.
ca tenedors, n m pl var. ling.
nc Erodium malacoides (L.) L'Hér.

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca filamaria, n f
ca agulletes, n f pl sin. compl.
ca bec de cigonya, n m sin. compl.
ca agulles, n f pl alt. sin.
ca agulles de Maria, n f pl alt. sin.
ca agulles maries, n f pl alt. sin.
ca agulleta, n f alt. sin.
ca agulletes de pastor, n f pl alt. sin.
ca agulletes roges, n f pl alt. sin.
ca agulloles, n f pl alt. sin.
ca curripeus, n m alt. sin.
ca dentetes de conill, n f pl alt. sin.
ca espantanovies, n m/f alt. sin.
ca forquilles, n f pl alt. sin.
ca gerani bord, n m alt. sin.
ca gerani filamaria, n m alt. sin.
ca herba d'agulles, n f alt. sin.
ca herba del queixal, n f alt. sin.
ca malví de pic de pardal, n m alt. sin.
ca rellotgera, n f alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
ca rellotgets, n m pl alt. sin.
ca ulleres, n f pl alt. sin.
ca aülles, n f pl var. ling.
ca aülles de Maria, n f pl var. ling.
ca fila maria, n f var. ling.
ca filles maries, n f pl var. ling.
ca gulletes, n f pl var. ling.
ca herba del quixal, n f var. ling.
ca maria fila, n f var. ling.
ca maries files, n f pl var. ling.
ca rellongera, n f var. ling.
ca rellongeres, n f pl var. ling.
ca rellonget de masero, n m var. ling.
ca rellongets, n m pl var. ling.
ca rellotget de masero, n m var. ling.
ca tenedor, n m var. ling.
ca tenedors, n m pl var. ling.
nc Erodium malacoides (L.) L'Hér.

<Botànica > geraniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca filets de llobarro a la papillota
es filetes de lubina a la papillote
fr filets de bar en papillote
it filetti di branzino al cartoccio
en sea bass fillets en papillote
de Wolfsbarschfilets en papillote

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fillet" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Definició