Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de fires i congressos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/31/>

ca activitat firal, n f
ca manifestació firal, n f sin. compl.
es actividad ferial, n f
es manifestación ferial, n f
fr manifestation, n f
pt feira comercial, n f
en exhibit, n
en exhibition, n
en trade fair, n

<Fires i congressos > Activitats firals>

Definició

Manifestació comercial de durada limitada i amb una pluralitat d'expositors que té per objecte promoure contactes i intercanvis comercials, exposar productes o oferir serveis per a afavorir-ne el coneixement i la difusió, i apropar a la demanda l'oferta de diversos expositors i sectors d'un àmbit territorial.

Nota

Són activitats firals les fires, les exposicions i les fires mercat.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca adiar, v tr
ca assenyalar, v tr sin. compl.
es adiar
es fijar el día
es señalar

Definició

Assenyalar el dia {d'alguna cosa}.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Abans podíem cobrar els xecs quan volíem, però ara el banc ha adiat els pagaments i només els podem cobrar els dilluns.
Ex.: L'Ajuntament ha adiat els dimarts per a la presentació de queixes dels ciutadans.

Ex.: Han assenyalat el 20 de març per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca afixar, v tr
es fijar
fr afficher
en billpost, to
en post bills, to
en stick bills, to

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans publicitaris>

Definició

Posar cartells en un suport de publicitat exterior.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca amollar, v tr
ca arriar, v tr sin. compl.
ca filar, v tr sin. compl.
es amollar
es arriar
es filar
es largar
es lascar
fr filer
fr mollir
en pay out, to
en slacken, to
en veer, to

<Ports > Accions>

Definició

Deixar anar, afluixant, un cap o una corda.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca amollonar, v tr
ca atermenar, v tr
ca fitar, v tr
ca partionar, v tr
es acotar, v tr
fr borner, v tr
fr délimiter, v tr
en fence (to), v tr
eu hesitu
eu mugarritu
eu mugatu

<Fusteria > Tècniques i procediments>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

ca arrossegueu l'ansa per girar l'objecte
en drag the handle to rotate the object

<Localització > Fraseologia>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca atacar, v tr
es fijar

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Fixar alguna cosa cosint-la, clavant-la, pitjant-la, en una altra.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca atracció de fira, n f

<Lleure > Espectacles>

Definició

Giny o joc que serveix de diversió.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga marina, n f
ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
ca palmerina, n f sin. compl.
ca barra, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca bufalaga borda, n f alt. sin.
ca esca borda, n f alt. sin.
ca escovari, n m alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca granerola, n f alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
ca herba verderolera, n f alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de polit, n m alt. sin.
ca mogregall, n m alt. sin.
ca pala marina, n f alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma marina, n f alt. sin.
ca passerina, n f alt. sin.
ca peu de milà, n m alt. sin.
ca boja borda, n f var. ling.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca palamarinar, n f var. ling.
ca palmarina, n f var. ling.
ca pauma marina, n f var. ling.
nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
nc Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufalaga marina, n f
ca bufalaga hirsuta, n f sin. compl.
ca palmerina, n f sin. compl.
ca barra, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca bufalaga, n f alt. sin.
ca bufalaga borda, n f alt. sin.
ca esca borda, n f alt. sin.
ca escovari, n m alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca granerola, n f alt. sin.
ca herba daurada, n f alt. sin.
ca herba de tirar caliu, n f alt. sin.
ca herba verderolera, n f alt. sin.
ca moc de gall, n m alt. sin.
ca moc de polit, n m alt. sin.
ca mogregall, n m alt. sin.
ca pala marina, n f alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma marina, n f alt. sin.
ca passerina, n f alt. sin.
ca peu de milà, n m alt. sin.
ca boja borda, n f var. ling.
ca brufalaga, n f var. ling.
ca cagamutxo, n m var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca palamarinar, n f var. ling.
ca palmarina, n f var. ling.
ca pauma marina, n f var. ling.
nc Thymelaea hirsuta (L.) Endl.
nc Passerina hirsuta L. var. ling.

<Botànica > timeleàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "firar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició