estaca
estaca
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estaca, n f
- es pilote
- fr pieu de fondation
- fr pilot
- en pile
<Ports > Obres exteriors i interiors>
Definició
Element constructiu vertical, de secció poligonal o circular, esvelt, introduït o preformat en el terreny, que transmet una càrrega a la sorra o a les terres inferiors i circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència del sòl subjacent, el cap del qual, juntament amb el d'unes altres estaques, suporta una superfície, uns fonaments, uns arcs, etc.