Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  occità
  • ca  aranès sin. compl.
  • ca  gascó sin. compl.
  • ca  llengua d'oc sin. compl.
  • ca  provençal sin. compl.
  • cod  occitan
  • ar  الأوكستانية
  • cy  Ocsitaneg
  • de  Okzitanisch
  • de  Aranesisch sin. compl.
  • de  Langue d'Oc sin. compl.
  • en  Occitan
  • en  Aranese sin. compl.
  • en  Lenga d'Òc sin. compl.
  • es  occitano
  • es  aranés sin. compl.
  • es  lengua d'oc sin. compl.
  • eu  okzitaniera
  • fr  occitan
  • fr  aranais sin. compl.
  • fr  langue d'oc sin. compl.
  • gl  occitano
  • gl  aranés sin. compl.
  • gl  lingua de oc sin. compl.
  • gn  occitáno
  • gn  arane sin. compl.
  • gn  ñe'êdoy sin. compl.
  • it  occitano
  • it  aranese sin. compl.
  • it  lingua d'oc sin. compl.
  • ja  オック語
  • ja  オクシタン語、アラネス語 sin. compl.
  • nl  Occitaans
  • nl  Aranees sin. compl.
  • nl  Langue d'Oc sin. compl.
  • oc  occitan
  • oc  aranés sin. compl.
  • oc  lengua d'òc sin. compl.
  • pt  occitano
  • pt  aranês sin. compl.
  • pt  língua d'oc sin. compl.
  • ru  Окситанский язык
  • ru  Аранский sin. compl.
  • ru  Лангедокский sin. compl.
  • ru  Провансальский sin. compl.
  • sw  Occitan
  • sw  Aranese sin. compl.
  • sw  Lenga d'òc sin. compl.
  • tmh  Tuksitant
  • tmh  Iles n ok sin. compl.
  • tmh  taranit sin. compl.
  • zh  欧西坦语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental>, <Europa > Espanya>, <Europa > França>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Mònaco>

Definició
L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de l'edat mitjana, França es va anar emparant de gairebé tot el país, amb la qual cosa s'hi va iniciar un procés de francesització cultural i lingüística.

El col·lectiu Anem Òc lluita per un reconeixement més gran de l'occità a França. Els anys 2005, 2007 i 2009 van mobilitzar 25.000 persones pels carrers de Carcassona i Beziers.

Hi ha hagut intents de revifar la llengua, sobretot la renaixença literària del segle XIX i l'occitanisme del segle XX. Aquest darrer ha prestigiat la llengua i li ha aconseguit una certa presència als mitjans de comunicació, a l'escola i, especialment, en la producció editorial. L'occitanisme també ha estat l'impulsor de l'actual llengua estàndard, bastida damunt els parlars del Llenguadoc, però apta per a totes les varietats occitanes.

La varietat gascona pròpia de la Vall d'Aran, integrada a Catalunya des del segle XIV, s'anomena aranès. A partir de la protecció que li atorga l'Estatut de Catalunya, se n'ha anat consolidant l'estatus legal: el 1990 es va declarar cooficial a la Vall i el 2010, cooficial a tot el Principat, juntament amb el català i el castellà.

Ja abans (1982) s'hi havia adaptat l'ortografia occitana reformada, amb la qual cosa se'n reconeixia la vinculació amb l'occità, i n'havia començat l'ús a l'escola (1984). Avui l'aranès s'utilitza a l'Administració i a l'ensenyament, té una certa presència als mitjans de comunicació i s'hi escriu literatura. El procés de substitució lingüística engegat a l'Occitània francesa no ha afectat la Vall d'Aran, on l'idioma té força vida i hi ha col·lectius que el defensen. Malgrat tot, la posició de l'aranès no és prou ferma: la seva subordinació al castellà -i també, encara que secundàriament, al català, que s'ensenya a l'escola i una majoria de la població sap parlar- l'afebleix davant fenòmens com ara la immigració i el turisme.