La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca àrab
- cod al 'arabiyya
- ar العربية
- cy Arabeg
- de Arabisch
- en Arabic
- es árabe
- eu arabiera
- fr arabe
- gl árabe
- gn árave
- it arabo
- ja アラビア語
- nl Arabisch
- oc arab
- pt árabe
- ru Арабский язык
- zh 阿拉伯语
<Afroasiàtica > Semítica>, <Àfrica > Algèria>, <Àfrica > Comores>, <Àfrica > Djibouti>, <Àfrica > Egipte>, <Àfrica > Eritrea>, <Àfrica > Iemen>, <Àfrica > Líbia>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Marroc>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Sàhara Occidental>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Somàlia>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Tunísia>, <Àfrica > Txad>, <Àsia > Aràbia Saudita>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Iraq>, <Àsia > Israel>, <Àsia > Jordània>, <Àsia > Kuwait>, <Àsia > Líban>, <Àsia > Oman>, <Àsia > Palestina>, <Àsia > Qatar>, <Àsia > Síria>, <Àsia > Turquia>, <Àsia > Unió dels Emirats Àrabs>, <Àsia > Uzbekistan>
Definició
Sota el concepte de llengua àrab s'inclou, però, tant l'àrab literari (anomenat també àrab clàssic o àrab alcorànic), com les nombroses varietats dialectals, derivades de l'àrab clàssic, que es parlen actualment. L'àrab clàssic o literari, en la seva versió actual, l'àrab estàndard modern, és el que comparteixen tots els parlants d'aquesta llengua, és el que s'ensenya a l'escola i és, per tant, la llengua dels usos formals i la llengua de comunicació entre els diferents països àrabs. El que podem anomenar pròpiament àrab alcorànic és emprat exclusivament per als usos religiosos.
Les varietats dialectals, anomenades també àrab col·loquial, són resultat a la vegada de la fragmentació de l'àrab del segle VII i de la barreja d'aquesta llengua amb els parlars propis de les terres conquerides (llengües berbers, africanes, etc.). Actualment són les que s'utilitzen en la vida quotidiana, en els usos informals, bàsicament orals. Són molt nombroses i de vegades tan allunyades les unes de les altres que no és possible la intercomprensió.
Des del punt de vista geogràfic, els dialectes es poden classificar en dos grans grups: els orientals (o del Masriq, 'lloc per on surt el sol'), parlats al Pròxim Orient (Síria, Líban, Palestina, Egipte, etc.), i els occidentals (o del Magrib, 'lloc per on es pon el sol'), parlats a Líbia, el Marroc, Tunísia, Algèria, etc.
L'àrab estàndard modern i l'àrab col·loquial conviuen en una situació de diglòssia, amb unes funcions clarament delimitades per a cada variant. De fet, en llengua àrab, l'àrab literari s'anomena al-luga al-fushà, que vol dir 'la llengua més eloqüent', terme que inclou l'àrab antic, el de l'Alcorà i la literatura clàssica, i l'àrab estàndard modern.
Les formes dialectals, en canvi, s'anomenen al-luga al-'ammiyya, que vol dir 'la llengua general'. Gairebé cap parlant d'àrab té la variant literària com a llengua materna, però la importància dels lligams històrics i ideològics entre ambdues formes és tan gran que les comunitats arabitzades les han considerat sempre una mateixa llengua.
