Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barasana
  • ca  barà sin. compl.
  • ca  barasano sin. compl.
  • ca  edulia sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • cod  baka uka
  • cod  hadira uka
  • cod  jiba uka
  • ar  باراسانية
  • cy  Barasana
  • cy  Bará sin. compl.
  • cy  Barasano sin. compl.
  • cy  Edulia sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • de  Barasana
  • de  Bará sin. compl.
  • en  Barasana
  • en  Bará sin. compl.
  • en  Barasano sin. compl.
  • en  Edulia sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • es  barasano
  • es  bará sin. compl.
  • es  barasana sin. compl.
  • es  edulia sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • eu  barasanera
  • eu  barà sin. compl.
  • eu  barasano sin. compl.
  • eu  edulia sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • fr  barasana
  • fr  bara sin. compl.
  • fr  bará sin. compl.
  • fr  barasano sin. compl.
  • fr  edulia sin. compl.
  • fr  edúuria sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • gl  barasana
  • gl  bará sin. compl.
  • gl  barasano sin. compl.
  • gl  edulia sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gn  varasána
  • gn  edulia sin. compl.
  • gn  paneroa sin. compl.
  • gn  vara sin. compl.
  • gn  varasána sin. compl.
  • it  barasana
  • it  barà sin. compl.
  • it  barasano sin. compl.
  • it  edulia sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • ja  バラサナ語
  • ja  バラ語、バラサノ語、パネロア語、エドゥリア語 sin. compl.
  • nl  Barasana
  • nl  Bará sin. compl.
  • nl  Barasano sin. compl.
  • nl  Edulia sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • pt  barasana
  • pt  bará sin. compl.
  • pt  barasano sin. compl.
  • pt  edulia sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • ru  Барасана
  • ru  Бара sin. compl.
  • ru  Эдулья sin. compl.
  • ru  Панероа sin. compl.
  • ru  Барасано sin. compl.
  • sw  Barasano
  • sw  Bará sin. compl.
  • sw  Barasana sin. compl.
  • sw  Edulia sin. compl.
  • sw  Paneroa sin. compl.
  • tmh  Tabarazant
  • zh  巴拉萨纳
  • zh  巴拉 sin. compl.
  • zh  厄都里亚 sin. compl.
  • zh  巴拉萨诺 sin. compl.
  • zh  帕内罗阿 sin. compl.

<Tucano > Oriental > Barà-tuyuca>, <Amèrica > Colòmbia>

Definició
Hi ha unes 500 persones la llengua dels pares de les quals és el barasana, però, en realitat, el nombre de parlants deu ser superior. De totes maneres, les persones que tenen mares parlants d'aquesta llengua no són considerades barasanes. Això s'explica pel fet que els barasanes formen part d'un sistema patrilineal i exogàmic, en què una persona només es pot casar amb algú la llengua del pare del qual sigui diferent de la llengua del propi pare. La llengua del pare és una marca d'identitat. Quan una dona es casa i va a viure a la comunitat del marit, continua usant la llengua del seu pare, fins i tot amb el marit i els fills. Les llengües implicades en aquesta pràctica són fonamentalment de la família tucano oriental.

Aquest sistema lingüístic basat en l'intercanvi matrimonial que trobem a la regió del Vaupés està començant a ser trastocat per l'expansió del tucano, una de les llengües implicades en aquest sistema.

Alguns autors consideren el barasano i el tuyuca com a varietats d'una mateixa llengua.