Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  batak
  • ca  babuyan sin. compl.
  • ca  batak palawan sin. compl.
  • ca  batako sin. compl.
  • ca  binatak sin. compl.
  • ca  tinitianes sin. compl.
  • ar  باتاكية
  • cy  Batak
  • cy  Babuyan sin. compl.
  • cy  Batak palawan sin. compl.
  • cy  Batako sin. compl.
  • cy  Binatak sin. compl.
  • cy  Tinitianes sin. compl.
  • de  Batak
  • de  Babuyan sin. compl.
  • de  Batac sin. compl.
  • de  Batak Palawan sin. compl.
  • de  Batako sin. compl.
  • de  Binatak sin. compl.
  • de  Tinitianes sin. compl.
  • en  Batak
  • en  Babuyan sin. compl.
  • en  Batac sin. compl.
  • en  Binatak sin. compl.
  • en  Palawan Batak sin. compl.
  • en  Tinitianes sin. compl.
  • es  bataco
  • es  babuyano sin. compl.
  • es  batak palawano sin. compl.
  • es  batako sin. compl.
  • es  binatak sin. compl.
  • es  tinitianes sin. compl.
  • eu  batakera
  • eu  babuyan sin. compl.
  • eu  batak sin. compl.
  • eu  batak palawan sin. compl.
  • eu  batako sin. compl.
  • eu  binatak sin. compl.
  • eu  tinitianes sin. compl.
  • fr  batak
  • fr  babuyan sin. compl.
  • fr  batak palawan sin. compl.
  • fr  batako sin. compl.
  • fr  binatak sin. compl.
  • fr  tinitianes sin. compl.
  • gl  batak
  • gl  babuyan sin. compl.
  • gl  batak palawan sin. compl.
  • gl  batako sin. compl.
  • gl  binatak sin. compl.
  • gl  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatak
  • gn  batak palawan sin. compl.
  • gn  tinitianes sin. compl.
  • gn  vatako sin. compl.
  • gn  vavuyan sin. compl.
  • gn  vinatak sin. compl.
  • it  batak
  • it  babuyan sin. compl.
  • it  batak palawan sin. compl.
  • it  batako sin. compl.
  • it  binatak sin. compl.
  • it  tinitianes sin. compl.
  • pt  batak
  • pt  babuyan sin. compl.
  • pt  batak palawano sin. compl.
  • pt  batako sin. compl.
  • pt  binatak sin. compl.
  • pt  tinitianes sin. compl.
  • zh  巴塔克语
  • scr  Sense tradició escrita
  • num  Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
El terme batak, 'gent de muntanya' en llengua cuyunon, fa referència a un dels principals grups etnolingüístics de l'illa de Palawan, on viuen també els palawan i els tagbanua. Els espanyols anomenaven aquesta comunitat Tinitianes, de Tinitan, regió de la costa nord de Puerto Princesa.

La llengua batak s'inclou dins el grup de llengües indígenes de les illes que constitueixen la província de Palawan. Aquest grup està integrat per sis llengües: el kalamianon, l'agutaynon (subgrup nord-palawan o kalamiano), el batak, el tagbanwa, el palawan i el molbog (subgrup sud-palawan).

Actualment, els parlants de llengües palawan constitueixen una minoria a la província de Palawan ja que està habitada per un gran nombre de persones procedents de diverses zones de les Filipines: parlants de les llengües majoritàries del país (com el tagal, el cebuano, l'ilocà o el híligaynon), de cuyonon (llengua de l'illa de Cuyo) o de kagayanen (de l'illa de Cagayancillo).

El grup etnolingüístic batak forma part del conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos, per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.

Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la regió de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental, va instal·lar-se al nord de Luzon i inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').