La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cree
- cy Cri
- de Cree
- en Cree
- es cree
- eu creera
- eu cree sin. compl.
- fr cri
- fr cree sin. compl.
- fr oji-cree sin. compl.
- fr oji-cri sin. compl.
- gl cree
- gn kree
- it cree
- pt cree
- scr Alfabet llatí
- scr Sil·labari indígena unificat de Canadà
- num Sistema aràbic
<Àlgica > Algonquina > Central>, <Amèrica > Canadà>
Definició
La classificació de determinades llengües algonquines, com el shawni, dins d'un grup central és merament geogràfica. No s'ha pogut establir un parentiu històric (un origen comú) entre les llengües d'aquesta regió com el que mantenen les llengües algonquines orientals o les algonquines del grup arapaho.
El cree és el que en lingüística es coneix amb el nom de contínuum dialectal. Es tracta d'una sèrie de varietats lingüístiques que es parlen en regions contigües i que no presenten gaires diferències dialectals entre una i les immediatament adjacents. Tanmateix, a mesura que creix la distància geogràfica, esdevenen més i més divergents fins arribar al punt que els dos extrems de la cadena ja no són mútuament intel·ligibles.
Distingim el bloc dialectal del cree oriental (montagnais, naskapi) i el de l'occidental (cree de la plana, cree dels boscos, swampy, etc.). Segons alguns autors, aquests dos blocs dialectals constituirien llengües independents.
De vegades, els europeus van emprar el cree com a llengua de comunicació amb els indígenes, ja que la coneixien fins i tot altres grups de la regió, com ara els sekani.
El cree és una de les llengües indígenes de l'Amèrica del Nord amb més vitalitat, perquè els infants encara l'aprenen a casa com a primera llengua i a l'escola. D'altra banda, aquesta llengua ha exercit influències diverses sobre altres llengües veïnes, com ara l'ojibwa, al llarg de la història.
Existeix una llengua mixta cree-francès, anomenada michif, que parlen els descendents de dones cree i els comerciants canadencs francòfons. En aquesta llengua, que no presenta intel·ligibilitat amb cap de les dues llengües de les quals pren elements, la major part dels noms i dels adjectius són d'origen francès i la major part dels verbs són d'origen cree.
Els crees s'autodenominen ayisiniwok ('homes vertaders') o nehiyawok ('els que parlen la nostra llengua'). Cree podria ser una reducció del mot cristià en francès o d'un mot algonquí que significa 'el primer poble'.
