càstig
càstig
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca càstig, n m
- es castigo
- en punishment
<Neurociència > Neurobiologia del comportament>
Definició
Mètode del condicionament operant en què es provoca la disminució de la freqüència d'una resposta mitjançant l'associació d'un estímul aversiu o l'omissió d'un estímul apetitiu referits a aquesta resposta.
Nota
- El càstig pot ser positiu o negatiu, segons si es produeix per associació d'un estímul aversiu o per omissió d'un estímul apetitiu, respectivament.