balboteig
balboteig
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca balboteig, n m
- es balbuceo, n m
- en babbling, n
<Afàsies>
Definició
Forma imperfecta i vacil·lant de parlar, pròpia dels infants de sis mesos a un any, prèvia al llenguatge normal, que consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis més o menys relacionats amb objectes o situacions percebudes que constitueixen un simple joc sonor.