balbucejar
balbucejar
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
AMENGUAL BUNYOLA, Guillem Alexandre. Diccionari d'afàsies i patologies del llenguatge: Català-castellà-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2011. (LB; 6)
ISBN 978-84-8384-200-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/192/192612_Diccionari_d_afaI_sies__pdf_definitiu_.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca balbucejar, v intr
- es balbucear, v intr
- es balbucir, v intr
- en stammer, to, v intr
<Afàsies>
Definició
Parlar articulant els mots d'una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d'una emoció forta, per timidesa, perquè hom no sap què dir.