Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ungla de gat, n f
  • ca  gavó espinós, n m sin. compl.
  • ca  ugó, n m sin. compl.
  • ca  abriüll, n m alt. sin.
  • ca  abriülls, n m alt. sin.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  agullons, n m pl alt. sin.
  • ca  aturabou, n m/f alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  brunagues, n f pl alt. sin.
  • ca  candell, n m alt. sin.
  • ca  candells, n m pl alt. sin.
  • ca  dent de bou, n f alt. sin.
  • ca  gaó, n m alt. sin.
  • ca  gaons, n m pl alt. sin.
  • ca  gatosa, n f alt. sin.
  • ca  gatoses, n f pl alt. sin.
  • ca  gavó, n m alt. sin.
  • ca  ugons, n m pl alt. sin.
  • ca  abrill, n m var. ling.
  • ca  abrull, n m var. ling.
  • ca  adragó, n m var. ling.
  • ca  adragull, n m var. ling.
  • ca  adragulls, n m pl var. ling.
  • ca  adrill, n m var. ling.
  • ca  adrul, n m var. ling.
  • ca  adrull, n m var. ling.
  • ca  adruls, n m pl var. ling.
  • ca  agagó, n m var. ling.
  • ca  agaó, n m var. ling.
  • ca  agaons, n m pl var. ling.
  • ca  agrulls, n m pl var. ling.
  • ca  ardagull, n m var. ling.
  • ca  ardagulls, n m pl var. ling.
  • ca  arduell, n m var. ling.
  • ca  augó, n m var. ling.
  • ca  augons, n m pl var. ling.
  • ca  burnaga, n f var. ling.
  • ca  dragulls, n m pl var. ling.
  • ca  graons, n m pl var. ling.
  • nc  Ononis spinosa L.
  • nc  Ononis campestris W.D.J. Koch var. ling.
  • nc  Ononis vulgaris Rouy var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació abriülls, aplicada a Ononis spinosa i a d'altres plantes espinoses (vegeu també Centaurea calcitrapa, Tribulus terrestris), presenta nombroses variants lingüístiques (adragó, adragull, ardagull, etc.). DCVB-E (s. v. adragulls) explica aquesta evolució: "adragulls: de abreülls 'planta punxent', que es convertí en agreülls (segurament per etimologia popular de agre) > agragulls (per la tendència natural a evitar l'hiatus) > adragulls (per dissimilació consonàntica)."