pebrotera

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pebrotera, n f
ca bitxera, n f sin. compl.
ca bitxo, n m sin. compl.
ca bitxo (fruit), n m sin. compl.
ca coralera, n f sin. compl.
ca pebrer, n m sin. compl.
ca pebrera, n f sin. compl.
ca pebrera (fruit), n f sin. compl.
ca pebrerera, n f sin. compl.
ca pebrina (fruit), n f sin. compl.
ca pebrot (fruit), n m sin. compl.
ca pebroter, n m sin. compl.
ca bajoca, n f alt. sin.
ca bajoquera, n f alt. sin.
ca banyeta, n f alt. sin.
ca bitxeta, n f alt. sin.
ca bitxo coent, n m alt. sin.
ca bitxos picants, n m pl alt. sin.
ca coral, n m alt. sin.
ca coral de jardins, n m alt. sin.
ca coraler, n m alt. sin.
ca coralet, n m alt. sin.
ca coraleta, n f alt. sin.
ca pebràs, n m alt. sin.
ca pebre, n m alt. sin.
ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
ca pebre de morro de bou, n m alt. sin.
ca pebre vermell, n m alt. sin.
ca pebreres coents, n f pl alt. sin.
ca pebrina, n f alt. sin.
ca pebrot, n m alt. sin.
ca pebrot picant, n m alt. sin.
ca pebrots, n m pl alt. sin.
ca pestetes coents, n f pl alt. sin.
ca pimentera, n f alt. sin.
ca pimentonera, n f alt. sin.
ca pimentons, n m pl alt. sin.
ca bitxero, n m var. ling.
ca pebre de Canyena, n m var. ling.
ca pebreres coentes, n f pl var. ling.
ca pestetes coentes, n f pl var. ling.
ca primentonera, n f var. ling.
nc Capsicum annuum L.

<Botànica > solanàcies>

Nota

Aquesta espècie comprèn un gran nombre de races, que han estat tractades a diversos nivells taxonòmics. Hi ha autors que distingeixen, per una banda, les races de fruit més o menys gros i dolç [var. grossum (L.) Bailey], i per l'altra, les de fruit llarg i picant [var. longum (DC.) Bailey]. Altres reconeixen bàsicament la var. annuum, de fruits poc o molt grossos (més d'1 cm de gruix), entre els quals hi ha els dolços, i la var. glabriusculum (Dunal) Heiser et Prickersgill, de fruits petits o bé llargs i estrets (5-10 mm de gruix), punxeguts, de forma esfèrica, ovoide o cònica.
DIEC2-E recull bitxera i bitxo per a la var. longum i la resta de denominacions per a la var. grossum.