El sistema tradicional en lexicografia i terminologia catalanes per a representar les formes femenines d'adjectius i noms de doble gènere consisteix a reduir-les a l'última lletra o les últimes lletres i a recollir-les a continuació de la forma masculina.

Els criteris de reducció de la forma femenina són els següents:

(Grup 1) Si la forma femenina difereix de la masculina per l'afegiment d'una a o per la substitució de la vocal final per una a, es redueix la forma femenina a una a.
Ex. 1: falb -a adj; aconsellador -a n m, f
Ex. 2: guerxo -a adj; obstetre -a n m, f

(Grup 2) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra però la forma masculina no és monosil·làbica, no hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba ni hi ha radicals diferents, es redueix la forma femenina a la terminació des de la vocal tònica.
Ex.: educatiu -iva adj; audiòleg -òloga n m, f

(Grup 3) Si la forma femenina difereix de la masculina en més d'una lletra i, a més, la forma masculina és monosil·làbica, hi ha canvis d'accent gràfic en la primera síl·laba o bé radicals diferents, es recull la forma femenina completa.
Ex. 1: cec cega adj; roig roja n m, f
Ex. 2: petri pètria adj; joni jònia n m, f
Ex. 3: home anunci, dona anunci n m, f

(Grup 4) En casos concrets de dificultat gràfica d'interpretació d'una forma femenina dels grups 1 o 2, es pot recollir sencera.
Ex.: mestre-sala, mestra-sala n m, f (En comptes de *mestre-sala -a-sala)

A. Avantatges del sistema tradicional
Els avantatges d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Brevetat del conjunt de la denominació (és important, sobretot, en productes de paper).
(2) Facilitat de representació en una eina de gestió perquè fa possible utilitzar un sol camp per a la denominació.

B. Inconvenients del sistema tradicional
Els inconvenients d'aquest sistema de representació del femení són els següents:
(1) Inconvenient conceptual: Presenta les formes de cada gènere com si el concepte del gènere masculí fos el bàsic i el concepte del gènere femení en derivés.
. En els adjectius, la forma masculina i la forma femenina comparteixen tot el concepte, ja que el gènere depèn del gènere del nom antecedent, fins al punt que un adjectiu reservat a un sexe pot prendre el gènere contrari (un espècimen embarassat, una cara barbuda).
. En els noms, la forma masculina i la forma femenina comparteixen el nucli del concepte però no la totalitat, ja que cada forma té un gènere inherent.
(2) Inconvenient formal: Presenta les formes de cada gènere com si la forma masculina fos la bàsica i la forma femenina en derivés.
. La forma femenina no es crea sobre la forma masculina, sinó que totes dues es creen sobre una forma subjacent a la qual les regles de gènere atribueixen flexió masculina o flexió femenina segons el gènere de la paraula (en el cas dels noms) o bé segons el gènere de l'antecedent (en el cas dels adjectius). La identificació entre forma masculina i forma subjacent és indefensable en el cas dels noms, que ja estan marcats amb un gènere inherent.
(3) Inconvenient d'interpretació: Dificulta la interpretació de l'usuari, sobretot en el cas de denominacions sintagmàtiques.
Ex.: comissari -ària tècnic -a controlador -a (ajunta comissari tècnic controlador i comissària tècnica controladora)
(4) Inconvenient metodològic: Planteja dubtes al terminòleg en casos de solució no evident.
Ex.: hoste -essa; abat abadessa
(5) Inconvenient d'autoritat: En contra d'aquest sistema tradicional, la primera edició del diccionari normatiu de l'IEC (1995), ja va optar per escriure la forma femenina completa en els noms de doble gènere.
Ex.: professor professora

C. Conclusió: Necessitat d'un altre sistema
A la vista dels inconvenients que planteja el sistema tradicional, es proposa un nou sistema de representació de les formes femenines. (Vegeu els criteris Representació de denominacions femenines (2) i Representació de denominacions femenines (3).)