Nota

• 1. Clàssicament, l'osteoporosi es classifica en primària (involutiva i idiopàtica) i en secundària a una altra malaltia, a un tractament farmacològic o a una tècnica terapèutica. Actualment, però, es prefereix la distinció entre osteoporosi tipus I i osteoporosi tipus II.
• 2. L'osteoporosi comporta un augment de la fragilitat òssia i, per tant, també del risc d'aparició de fractures patològiques o per traumatismes que, en circumstàncies normals, no les produirien. L'afectació és acusada tant pel teixit ossi compacte (cortical) com pel teixit ossi esponjós (trabecular). Si predomina la pèrdua d'os esponjós apareixen les fractures per esclafament dels cossos vertebrals, mentre que si la disminució de la densitat mineral òssia es fa sobretot a càrrec de l'os cortical, juntament amb un cert grau de pèrdua d'os esponjós, apareixen les fractures del coll del fèmur, de Colles, del coll de l'húmer, etc. L'osteoporosi és una malaltia clínicament silenciosa fins que no apareixen les fractures.
• 3. Alguns autors denominen osteopènia la simple pèrdua de massa òssia i reserven la denominació osteoporosi per als casos en què ja s'han establert fractures.