biwa
biwa
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca biwa, n m
- es biwa
- fr biva
- fr biwa
- en biwa
<Música > Instruments musicals>
Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 100 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana i amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb trasts i de tres a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.
Nota
- És un instrument japonès que té l'origen en el pipa xinès.
