koto
koto
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca koto, n m
- es koto
- fr koto
- en kin
- en koto
- ja 箏
- ja koto
<Música > Instruments musicals>
Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harmònica per mitjà de tretze ponts mòbils, que es toca generalment en posició horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.
Nota
- És considerat l'instrument nacional del Japó i el seu ús s'estén des de la música popular fins a la música més virtuosística. Prové del qin xinès.
