tar
tar
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca tar, n m
- es tar
- fr tar
- en tar
<Música > Instruments musicals>
Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 40 cm de llargada i uns 8 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec llarg, trasts mòbils, claviller i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.
Nota
- És un instrument persa. La transliteració de la denominació persa segons el sistema de la Library of Congress és ţār.
