L'aparició d'una nova realitat o d'un nou concepte en una llengua comporta la necessitat de trobar una denominació per a designar-los que resulti adequada i que eviti la dispersió de solucions.

El grau d'adequació que es pot atribuir a una denominació té a veure amb factors molt diversos que cal valorar. Per exemple:
- transparència de la forma
- ajustament a les regles lingüístiques pròpies (constituents semàntics, sintaxi, morfologia, fonètica i ortografia)
- ajustament al sistema denominatiu propi de l'àmbit
- percepció d'adequació que en tenen els especialistes
- coneixement entre els especialistes i els usuaris en general
- analogia amb les solucions donades en altres llengües

La nova denominació es pot crear seguint procediments molt diferents, que podem agrupar segons que comportin l'aplicació d'un recurs propi de la llengua o bé la tria d'un manlleu.

(1) Procediments de creació amb recursos propis

(1.1) Especialització o extensió semàntica: Consisteix a ajustar el significat d'una paraula de la llengua general al significat específic d'un àmbit, sobre la base d'uns trets bàsics de significat compartits.
Ex.: enllaç ('Unió, connexió, d'una cosa amb una altra') --> enllaç ('Element en un document, generalment d'hipertext, que permet de connectar amb altres documents o parts de documents')

(1.2) Metàfora: Consisteix a fer servir un mot o una expressió per a designar un significat amb el qual es considera que el significat original té una relació de semblança (per l'aspecte, la utilitat, etc.).
Ex. 1: sostre de vidre ('Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat')
Ex. 2: terra enganxós ('Barrera invisible que representa les tasques i càrregues culturalment associades a les dones que els impedeixen desenvolupar la seva carrera professional en igualtat de condicions amb els homes')

(1.3) Habilitació: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent sense canviar-ne cap morfema.
Ex.: concursat -ada adj (participi de concursar, 'Prendre part en un concurs de creditors') --> concursat | concursada n m, f ('Deutor sotmès a un concurs de creditors')

(1.4) Conversió: Consisteix a donar una categoria lèxica diferent a una paraula ja existent per mitjà d'una adequació dels morfemes de flexió o conjugació.
Ex.: rebuitjar v tr ('Allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia') --> rebuig n m ('Acció i efecte d'allunyar la pilota de la zona pròxima a la porteria pròpia')

(1.5) Derivació: Consisteix a sumar un morfema derivatiu a una base ja existent per a crear una nova paraula en què el morfema matisa el significat de la base, en canvia la categoria lèxica o fa totes dues coses.
Ex. 1 (matís de significat): mono- pfx ('Un de sol') + patí n m ('Cadascun dels dos aparells, un per a cada peu, proveïts de rodetes a la part inferior, que s'utilitzen per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura') --> monopatí n m ('Aparell consistent en una planxa, sobre la qual se situa l'usuari, proveïda de quatre rodetes a la part inferior, que s'utilitza per a desplaçar-se sobre una superfície llisa i dura')
Ex. 2 (canvi de categoria): autenticar v tr ('Comprovar la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial') + -ció sfx ('Acció i efecte de' --> autenticació n f ('Comprovació de la conformitat de les dades transmeses per internet en una transacció comercial')

(1.6) Composició: Consisteix a ajuntar dues o més bases ja existents per a crear una nova paraula que suma els diversos significats. Aquestes bases ja existents poden ser paraules pròpies de la llengua o bé formants de les llengües clàssiques (llatins o grecs), siguin combinats entre ells o combinats amb una paraula de la llengua.
Ex. 1 (paraules de la llengua): aplegar v tr ('Reunir') + pilota n f ('Cos esfèric o ovalat elàstic amb molta capacitat de bot') --> aplegapilotes n m, f ('Persona encarregada de retornar als jugadors les pilotes que cauen fora del camp de joc')
Ex. 2 (formants cultes): mamo- ('Forma prefixada del mot grec mámma) + -grafia ('Forma sufixada del mot grec -graphía') --> mamografia n f ('Exploració radiològica de la mamella')
Ex. 3 (formant culte + paraula de la llengua): psico- ('Ànima') + motricitat n f ('Activitat motriu d'una persona') --> psicomotricitat n f ('Activitat motriu d'una persona considerada des del punt de vista de la intencionalitat')

(1.7) Sintagmació: Consisteix a sumar dues o més paraules ja existents per a crear un sintagma fixat.
Ex. pagament + per + visió --> pagament per visió ('Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat')

(2) Procediments de creació per manlleu

Consisteix a incorporar una paraula o una expressió procedents d'una altra llengua.

(2.1) Amb adaptació: S'ajusta l'ortografia del manlleu a les regles ortogràfiques de la llengua d'arribada.
Ex.: marketing --> màrqueting

(2.2) Amb adopció: No s'intervé sobre l'ortografia del manlleu, generalment perquè l'adaptació comportaria canvis significatius o bé perquè es considera que ja és una forma molt estesa.
Ex.: web --> web