Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  flauta de Pan, n f
  • ca  bufacanyes, n m sin. compl.
  • ca  flabiol de set canons, n m sin. compl.
  • ca  flabiol de set forats, n m sin. compl.
  • es  flauta de Pan
  • en  pan flute
  • en  panpipes

<Música>

Definició
Instrument musical de vent, conegut des de l'antiguitat, que consistix en un conjunt de tubs, generalment set, disposats l'un al costat de l'altre, i que es fan sonar successivament desplaçant els seus orificis per davant de la boca.