Fonament superficial d'una construcció consistent en un eixamplament de les dimensions dels elements portants verticals a la seva base per a repartir les tensions en el terreny.

Com que el terreny sol ser menys resistent a la compressió que els materials que formen l'estructura, pilars o parets, els fonaments tenen més amplària per a repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny. Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s'utilitzen quan el terreny presenta en les capes superficials una resistència mitjana o alta en relació amb les càrregues de l'estructura i és prou homogeni perquè no es produeixin assentaments diferencials entre diferents parts de l'estructura. Les sabates poden classificar-se, segons la forma de treball, en: aïllada (per exemple, una sabata sota cada pilar), combinada (quan en una sabata conflueixen dos o més elements verticals), contínua (o correguda) sota una filera de pilars o contínua sota mur.

Segons la morfologia del perfil en secció vertical, es classifiquen en: recta, esglaonada, atalussada i alleugerida o nervada. Atenent la seva forma en planta, les sabates poden ser rectangulars, quadrades, circulars, anulars i poligonals (hexagonals i octogonals). Les sabates se solen construir de formigó armat in situ o prefabricat, tot i que també poden ser de formigó en massa. Les sabates sovint porten bigues d'unió entre si amb la funció de lligat horitzontal, per a impedir moviments relatius horitzontals, o amb la funció de biga centradora, per a equilibrar moments flectors que no puguin ser equilibrats per la mateixa sabata, amb l'ajut de sabates immediatament properes.