Construcció sobre la qual una via de comunicació pot salvar una depressió o un obstacle, com ara un riu, un barranc, etc., o creuar una altra via de comunicació a nivell inferior.

Els materials més emprats fins avui per a la construcció de ponts han estat l'obra de fàbrica, el formigó i l'estructura metàl·lica. En general, han d'estar dissenyats per a suportar càrregues estàtiques i dinàmiques.

Els ponts poden ser construïts d'una manera provisional, generalment per a salvar corrents d'aigua, o poden ser permanents. Els ponts provisionals emprats en operacions militars solen consistir en estructures metàl·liques muntades damunt camions especials o damunt altres vehicles. Els ponts permanents són d'obra de fàbrica o metàl·lics o, més generalment, d'una combinació d'estructura metàl·lica i d'obra de fàbrica, i s'hi poden diferenciar generalment els elements següents: els ^estreps^, o suports extrems, els ^pilars^, o suports intermedis, i la ^fonamentació^, els quals formen la subestructura, i el ^tauler^ o superestructura (d'arc, de bigues, etc.).

Un dels paràmetres fonamentals a l'hora de triar el tipus estructural que constitueixi el pont serà la seva ^llum^.

Atenent la seva tipologia longitudinal, els ponts es poden classificar en ponts de tram recte, ponts ^pòrtic^, ponts d'^arcs^ o d'arcades, ponts atirantats i ponts suspesos o penjants.

En els ponts de tram recte, el pes propi i les càrregues verticals són transmesos als fonaments a través dels elements longitudinals del tauler que treballen fonamentalment sotmesos a flexió, mentre que els pilars treballen bàsicament sotmesos a compressió. Dintre dels ponts de tram recte, es distingeix entre els trams simplement recolzats i els trams continus, de cantell constant o variable.

En els ponts pòrtic, la disminució de flexions en el tauler respecte d'un tram recte s'aconsegueix a costa d'augmentar la flexió en els pilars.

En els ponts d'arcs, el pes del mateix pont i les càrregues són transmesos als pilars obliquament, a través de l'estructura corba de cada arc, en forma de forces de compressió.

En els ponts atirantats, se substitueixen els pilars intermedis per cables que suspenen el tauler i que transmeten les càrregues que actuen sobre aquest a les ^torres^, les quals les porten fins al fonament.

En els ponts suspesos o penjants, el pes i la càrrega es transmeten als estreps d'ancoratge dels cables portadors o principals en forma d'esforços de tracció sobre aquests, els quals els reben (també en forma d'esforços de tracció) de les cadenes, de les barres o dels cables que sostenen i suporten el tauler. Aquesta mena de ponts és la que permet d'assolir llums més considerables (el pont Akashi-Kaikyo, al Japó, té una llum central de 1.991 m, la més llarga del món).

Pel que fa a la seva tipologia en secció transversal, es distingeixen els ponts de bigues i llosa, els ponts llosa i els ponts en caixó.

Els ponts d'obra de fàbrica poden ser construïts a base de carreus, de perpanys, de pedra, de maçoneria, etc., o bé amb formigó armat o pretesat. En el primer cas, els ponts han de ser necessàriament d'arcs o d'arcades, i solen ser construïts disposant els elements damunt cintres o construccions provisionals que són retirades posteriorment.

Els ponts metàl·lics solen consistir en estructures metàl·liques amb els elements units per cargols, per reblons o per soldadura, muntades damunt pilars metàl·lics o d'obra de fàbrica i estreps d'obra de fàbrica. L'estructura metàl·lica d'aquests ponts sol ser constituïda per bigues mestres longitudinals, per biguetes disposades transversalment damunt les bigues mestres i per cuixeres disposades longitudinalment damunt les biguetes i que serveixen de base al tauler, el qual pot ser metàl·lic o de formigó.

Una altra tipologia transversal molt utilitzada és la de secció en caixó. Els ponts metàl·lics poden ser construïts muntant-ne els elements amb grues pòrtic que treballen damunt un pont provisional construït prèviament, o bé muntant la superestructura en un lloc diferent del del seu emplaçament, eventualment al costat de l'obstacle que ha de salvar el pont, i col·locant-la al seu lloc fent-la córrer damunt corrons motors més amunt dels pilars i dels estreps i assentant-la-hi mitjançant crics hidràulics, o bé muntant els elements en volada progressivament a partir dels costats de l'obstacle.

Quan els ponts han de ser construïts sobre vies de navegació, es construeixen ^ponts mòbils^, de manera que permeten el pas dels vaixells.