Back to top
estudis de pau i conflictes estudis de pau i conflictes

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  estudis de pau i conflictes, n m pl
  • ca  irenologia, n f sin. compl.
  • es  estudios de la paz, n m pl
  • es  estudios de paz, n m pl
  • es  estudios de paz y conflictos, n m pl
  • es  estudios para la paz, n m pl
  • es  irenología, n f
  • fr  étude sur la paix, n m
  • fr  études de la paix et des conflits, n m pl
  • fr  études sur la paix et les conflits, n m pl
  • fr  irénologie, n f
  • it  irenologia, n f
  • it  scienze per la pace, n f pl
  • it  studi per la pace, n m pl
  • en  irenology, n
  • en  peace and conflict studies, n
  • en  peace studies, n
  • en  peace study, n

<Resolució alternativa de conflictes>, <Política>

Definició
Disciplina que s'ocupa d'investigar la manera d'apaivagar o resoldre els conflictes existents amb mitjans pacífics i de detectar els conflictes latents o emergents per evitar que es desenvolupin, sota la concepció que la pau és l'absència de tota mena de violència, incloent-hi els desequilibris estructurals i les injustícies socials.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme estudis de pau i conflictes (sin. compl. irenologia):

    S'aproven les denominacions estudis de pau i conflictes i irenologia, com a sinònims (irenologia com a complementari), pels motius següents:

    Pel que fa a estudis de pau i conflictes, probablement calc de l'anglès peace and conflict studies(1),

    ·és una forma lingüísticament adequada, que descriu el concepte amb precisió;

    ·té l'avantatge que, en determinats contextos, permet la reducció a estudis de pau o estudis de conflictes, segons el cas;

    ·té molt d'ús en català i forma part del nom de màsters universitaris i d'assignatures sobre aquesta matèria;

    ·té el vistiplau dels especialistes;

    ·en altres llengües romàniques s'utilitzen formes similars.

    Quant a irenologia, forma probablement d'influència francesa(2),

    ·és una forma lingüísticament adequada, creada a partir del grec eirnē 'pau', amb adjunció del sufix també d'origen grec -logia, que significa 'paraula, raó, teoria, tractat';

    ·és una forma emparentada formalment i semànticament amb irenisme, denominació de l'àmbit de la religió i la filosofia ja consolidada i recollida en fonts lexicogràfiques de referència;

    ·té ús, si bé força menys que estudis de pau i conflictes, motiu pel qual es recull com a forma complementària;

    ·en altres llengües es documenta la forma paral·lela.

    La forma estudis de pau, que també es documenta, és adequada, però s'ha preferit donar prioritat a estudis de pau i conflictes perquè té més ús i descriu el concepte de manera més precisa. Per aquests mateixos motius, i perquè es considera terminològicament menys travada que la forma amb la preposició de, s'ha descartat també la variant estudis per (a) la pau(3).

    Finalment, la forma estudis de pau i resolució de conflictes, que també es documenta i és adequada, s'ha considerat innecessàriament llarga des del punt de vista terminològic.

    (1)Aquesta forma és la més corrent en anglès.

    (2)Aquesta forma s'atribueix, segons algunes fonts, al periodista belga Paul Michel Gabriel Lévy, que hauria inventat aquest neologisme cap al 1950 (vegeu l'entrada irénologie a la Wikipedia en francès).

    (3)Des del punt de vista lingüístic, en aquest cas és possible tant la variant amb per com amb per a, atès que davant de sintagmes nominals, pronoms o adverbis que indiquen orientació o intenció, com és el cas aquí, la gramàtica admet tots dos usos (veg. l'apartat 19.3.5.4 a) de la gramàtica normativa: Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016. 1439 p.).

    [Acta 640, 12 de setembre de 2018]