Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  cigala, n f
  • ca  fet-fet (nord-occidental), n f sin. compl.
  • ca  xitxarra (valencià), n f sin. compl.
  • es  cigarra, n f
  • fr  cigale, n f
  • en  cicada, n
  • de  Singzikade, n f

<Zoologia > Insectes>

Definició
Insecte de la família dels cicàdids, de cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes, d'ales grosses, brillants i pràcticament transparents, que emet un so estrident característic.

Nota

  • 1. Les denominacions catalanes cigala i xitxarra s'apliquen també, especialment, a les espècies de cicàdids de la subfamília dels cicadins. Les espècies de la subfamília dels cicadetins s'anomenen, específicament, amb les formes cigalella o xitxarreta, i les de la subfamília dels tibicinins, amb la forma brunzidora.
  • 2. La denominació fet-fet és pròpia dels parlars de la Franja de Ponent.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme cigala (sin. compl. fet-fet; sin. compl. xitxarra):

    S'aproven les denominacions cigala i xitxarra com a formes sinònimes (xitxarra com a sinònim complementari) referides, en general, a qualsevol insecte de la família dels cicàdids, pels motius següents:

    Pel que fa a cigala (forma del llatí vulgar i dialectal cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda),

    ·és una forma ja documentada en diccionaris catalans i en obres especialitzades amb aquest sentit genèric, i al diccionari normatiu referida específicament a l'espècie Cicada plebeja (actualment, Lyristes plebejus);

    ·les obres especialitzades i també els experts de l'àmbit corroboren que és una forma utilitzada genèricament per a designar els insectes de la família dels cicàdids i alhora, específicament, els del grup dels cicadins, on s'inscriu el gènere Cicada (forma d'on deriva, justament, cigala);

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues, amb el mateix sentit genèric i el mateix origen etimològic.

    Quant a xitxarra (probablement del castellà chicharra, alteració de cigarra per influència onomatopeica, i cigarra, com cigala, del llatí vulgar cĭcāla, variant del llatí clàssic cĭcāda, probablement també amb influència onomatopeica),

    ·és la denominació habitual d'aquest insecte en bona part del País Valencià, on es documenta des del segle XIX, procedent del murcià i el manxec, fruit de les migracions;

    ·ja es documenta en fonts lexicogràfiques catalanes com a sinònim de cigala (per exemple, al Diccionari català-valencià-balear(1), al Diccionari descriptiu de la llengua catalana(2) o al Diccionari normatiu valencià(3); en aquesta darrera obra, com a forma preferent).

    Es descarta la forma txitxarra -malgrat que la pronúncia de xitxarra en les zones en què s'utilitza és generalment amb africada sorda inicial ([ʧiʧ'ara])-, perquè el dígraf tx és molt poc habitual en català en posició inicial (apareix bàsicament en formes manllevades de llengües llunyanes).(4) Cal tenir present, de fet, que el patró habitual d'adaptació al català d'aquest so inicial és x (com en xip, xarleston o xat, procedents, respectivament, dels mots anglesos chip, charleston i chat, o en xocolata i xoriço, adaptats del castellà chocolate i chorizo, respectivament), i que la pronúncia fricativa o africada d'aquesta consonant inicial depèn de les característiques pròpies de cada dialecte.

    Els especialistes comenten que cigala i xitxarra s'apliquen especialment a les espècies de la subfamília dels cicadins. Per a les de la subfamília dels cicadetins (en llatí científic, Cicadettinae, a partir de Cicadetta, diminutiu de Cicada), més petites, proposen cigalella o xitxarreta (aquesta darrera forma, per paral·lelisme amb xitxarra), i per a les dels tibicinins (en llatí Tibicinae, de tibicina 'dona flautista'), brunzidora, pel cant característic que fan. S'acorda de fer constar aquesta informació en la nota del terme genèric.

    Com a denominacions de les espècies del grup dels cicadetins, també s'han valorat les formes cigaleta, cigaló i cigalona, que probablement resulten més naturals com a diminutius catalans (el sufix de diminutiu -ell, -ella és menys habitual i sol formar noms de significat diferenciat respecte de la base)(5), però els especialistes troben que aquestes denominacions estan massa connotades sexualment i s'han mostrat més partidaris de cigalella, que creuen que és una forma més neutra.

    La forma brunzidora, d'altra banda, és lingüísticament adequada, com a forma derivada del verb brunzir ("Produir un so per desplaçament dins l'aire a una gran velocitat"). Aquesta forma ja es recull al diccionari normatiu com a substantiu referit a una joguina "que es fa girar en l'aire i produeix un brunzit". Per a aquest grup, també s'han valorat les formes flautista (Tibicinae deriva de tibicina 'dona flautista'), fet-fet (forma onomatopeica emprada en nord-occidental referida, en general, a les cigales), cigarra (mot probablement d'origen castellà utilitzat en algunes zones per a designar, en general, les cigales) i tibicina (adaptació a partir del nom científic), però els especialistes s'han mostrat més partidaris de brunzidora.

    (1)ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <dcvb.iecat.net/&gt;

    (2)INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [2013]. <dcc.iec.cat/ddlc/index.asp&gt;

    (3)ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari normatiu valencià [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014. <www.avl.gva.es/lexicval/&gt;

    (4)El diccionari normatiu només recull deu mots amb tx inicial, tots manlleus: txadià, txa-txa-txa, txec, txeca, txecoslovac, txernozem, txerquès, txetxè, txetxenolèsguic, txitxa

    (5)En el cas d'animals, sol formar noms referents a les cries: anyell, cervatell, porcell, cadell, etc.

    [Acta 643, 14 de novembre de 2018]