Substància viscosa de color roig negrenc, bastant densa, obtinguda per destil·lació de la fusta, del carbó mineral i d'altres substàncies orgàniques i especialment com a residu de la destil·lació dels quitrans (brea de petroli, brea de quitrà d'hulla, brea d'oli de cotó, etc). És una mescla complexa d'hidrocarburs, fenol, parafina, guaiacol, cresol, etc. Havia estat emprada en bronquitis cròniques, diarrees i malalties urinàries, però actualment el seu ús està limitat a certes dermatosis, com l'èczema i la psoriasi. Hi actua com a reductor fort, té propietats vasoconstrictores i acció antisèptica. A concentracions elevades i sobre superfícies extenses pot resultar tòxica i aplicada a zones cutànies destapades pot sensibilitzar a la llum solar. Les brees vegetals (de fusta de faig, de pi, de ginebró, etc) pràcticament no són emprades. La brea mineral (de quitrà d'hulla), en canvi, forma part d'un gran nombre de pastes i pomades i, en emulsió en tintura de Quilaia saponaria, constitueix un dels components de múltiples locions. Per destil·lació fraccionada dona lloc als composts que la integren.