Back to top
0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia 0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
  • ca  A. Estructura: CAP (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Estructura: CIDOB (Excepció de lletres no inicials), n m
  • ca  A. Estructura: CPNL (Excepció de paraules gramaticals), n m
  • ca  A. Estructura: R+D (Excepció de sigles amb caràcters no alfabètics), n f
  • ca  A. Estructura: RTV (Excepció de lletres de formants), n f
  • ca  B1. Pronúncia: IBI (EXEMPLE de sigla acabada en vocal), n m
  • ca  B1. Pronúncia: OTAN (EXEMPLE de sigla acabada en consonant), n f
  • ca  B2. Pronúncia: ADF (EXEMPLE de sigla lletrejada), n f
  • ca  B2. Pronúncia: PIB (Excepció de sigla lletrejada), n m
  • ca  C. Grafia: ICS (EXEMPLE), n m
  • ca  C. Grafia: MoMA (Excepció de lletres minúscules), n m
  • ca  C. Grafia: sida (Excepció de sigla lexicalitzada), n f

<Criteris lingüístics > Qüestions generals > Creació de denominacions>

Definició
La sigla és una paraula que resulta d'escurçar un sintagma, segons una estructura, una pronúncia i una grafia establertes.

(A) ESTRUCTURA

Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)

(B) PRONÚNCIA

Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.

B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.

B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)

B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)

B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)

(C) GRAFIA

Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)

Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)

Nota

  • 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural.