pitahaia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca pitahaia, n f
ca pitaia, n f sin. compl.
es pitahaya, n f
es pitahayo, n m
es pitaya, n f
es pitajaya, n f var. ling.
fr pitahaya, n m
fr pitaya, n m
en dragon fruit, n
en pitahaya, n
en pitaya, n
nc Hylocereus sp.

<Botànica>

Definició

Planta enfiladissa de la família de les cactàcies del gènere Hylocereus, principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenta tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles.

Nota

1. La pitahaia és originària de les àrees de clima tropical de l'Amèrica Llatina, especialment de Mèxic i l'Amèrica Central, i actualment es cultiva també a Israel, el Vietnam i la Xina.
2. El fruit de la pitahaia és la pitahaia.
3. Tot i que tant pitahaia com pitaia s'utilitzen per a designar aquesta planta, la forma pitaia (i igualment en castellà pitaya) se sol referir més habitualment a les cactàcies del gènere Stenocereus.
4. L'espècie Hylocereus undatus, que és la més coneguda a Europa, es coneix en català, concretament, amb el nom flor de calze.
5. Els equivalents anglesos (dragon fruit, pitahaya i pitaya) s'apliquen, en general, a qualsevol dels cactus grossos i enfiladissos de Mèxic i l'Amèrica Central i del Sud, especialment dels gèneres Selenicereus, Hylocereus i Sternocereus.