pitaia
pitaia
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca pitaia, n f
- ca pitahaia, n f sin. compl.
- es pitahaya, n f
- es pitaya, n f
- fr sténocéréus, n m
- en dragon fruit, n
- en pitahaya, n
- en pitaya, n
- nc Stenocereus sp.
<Botànica>
Definició
Planta de la família de les cactàcies del gènere Stenocereus, principalment de les espècies Stenocereus queretaroensis, Stenocereus pruinosus i Stenocereus stellatus, amb tiges columnars, costades, no segmentades, flors amb pètals blancs, grosses i aromàtiques, i fruits comestibles.
Nota
- 1. La pitaia es cultiva exclusivament a les zones àrides i semiàrides de Mèxic i l'Amèrica Central.
- 2. El fruit de la pitaia és la pitaia.
- 3. Tot i que tant pitaia com pitahaia es fan servir per a designar aquesta planta, la forma pitahaia (i igualment en castellà pitahaya) se sol referir més habitualment a les cactàcies del gènere Hylocereus.
- 4. Els equivalents anglesos (dragon fruit, pitahaya i pitaya) s'apliquen, en general, al fruit de qualsevol dels cactus grossos i enfiladissos de Mèxic i l'Amèrica Central i del Sud, especialment dels gèneres Selenicereus, Hylocereus i Sternocereus.
