Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2019. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  camamilla, n f
  • ca  camamil·la, n f sin. compl.
  • ca  camamilla d'Urgell, n f sin. compl.
  • ca  camamil·la forastera, n f sin. compl.
  • ca  camamilla majola, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  majola, n f sin. compl.
  • ca  matricària, n f sin. compl.
  • es  manzanilla
  • fr  camomille
  • en  chamomile
  • nc  Matricaria chamomilla

<.FITXA MODIFICADA 2015>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 50 cm d'alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són oloroses. Viu en terres sense conrear, guarets i camps de blat a tot Catalunya i al País Valencià. L'involucre i les flors, principalment, contenen diverses essències (antemè, azulè, etc.), tanins, àcid salicílic, etc. Les flors que es cullen a la primavera i l'estiu, són emprades, en infusió, per estimular la gana, contra digestions laborioses i espasmes gastrointestinals, i també com a carminatiu o per combatre l'insomni. Com a ús extern, aplicades en compreses o banys, han estat utilitzades per a desinfectar ferides i contra inflamacions de la boca i de la vagina.